un infern etern

sóc una noia de 13 anys i faig 1,56 metres i peso 44 kg.
Quan tenia 10 anys, a cinquè de primària, vaig començar a patir un trastorn alimentari de manera que hem vaig aprimar fins a arribar als 30 kg. Hem vaig recuperar jo sola i no li vaig explicar a ningú fins que a sisè vaig tenir una recaiguda, en aquell moment jo no podia respirar a causa de l'ansietat que hem produïa el tema del menjar i vaig començar a estar molt deprimida durant aproximament 4 mesos o així,després amb l'ajuda de la meva mare i la meva tutora, que se'n va adonar del problema, me'n vaig sortir una vegada més. A primer d'ESO vaig tenir la recaiguda forta, i hem vaig començar a auto-lesionar, cosa que encara faig però puntualment. Em van portar al psicòleg ara fa un any i feia mes o menys 6 mesos que m'estava recuperant quan fa poc hi he tornat. Amb això el que vull dir-vos es que jo ja no se com tirar endavant, que em fa por estar bé perquè les recaigudes són molt pitjors, les meves amigues no s'adonen del que hem passa o els hi fa por perquè no saben reaccionar. No sé si seré capaç de menjar alguna cosa sense tenir pensaments negatius de mi perquè des dels 10 anys l'angoixa m'acompanya allà on vaig, no vull fer mal a les persones que estimo perquè gràcies a elles segueixo viva però tampoc em vull passar la vida anant a l'hospital o al psicòleg. Ja no sé el que es la tranquil·litat... i de fet per això escric, perquè no puc acumular tant sentiments durant tan de temps i volia saber si vosaltres tenieu una solució. Contesteu sisplau.

Hola!

En primer lloc m'agradaria dir-te que ets molt valenta i que moltes gràcies per explicar-nos la teva història. Per les teves paraules es nota que ho estàs passant malament i que necessites rebre ajuda, així que intentarem aconsellar-te.

Els trastorns de la conducta alimentària són malalties greus on la persona que el pateix té molta ansietat, pors, preocupacions, pensaments negatius... Els experts diuen que per superar una malaltia d'aquestes es necessiten com a mínim dos anys de tractament. Pel que dius tu vas començar amb tot això fa 3 anys, però sembla ser que no has estat fent un tractament continuat, així que la nostra recomanació és que demanis ajuda als professionals que et van tractar per a reiniciar-lo.

Pensa que tenir por a les recaigudes és normal, ja que com tu dius, són recaigudes on hi ha molt patiment. Però la clau és ser valenta i treure forçes d'on sigui per a posar-te en mans de professionals i intentar fer cas a totes les pautes que et vagin dient. Com suposo que saps, el primer pas per a una bona recuperació és ser conscient de que necessites ajuda i acceptar que estàs malalta, i pel que sembla això ja ho tens. Si et poses les piles i et dones temps per a recuperar-te, en un temps podràs oblidar-te d'anar al psicòleg i a l'hospital, però de moment el nostre consell és aquest.

Ens hagués agradat dir-te que sabem d'alguna solució més ràpida, però per desgràcia no n'hi ha cap que no passi per posar-te en mans de professionals. No és culpa teva patir un trastorn de la conducta alimentària, però si que està en les teves mans demanar ajuda per a recuperar-te el més aviat possible.

Pel que fa a les teves amigues, és normal que no sàpiguen com reaccionar ni què dir-te. Si vols pots dir-los que ens truquin a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) per a que els hi donem alguns consells sobre com ajudar-te. De fet aprofito també per animar-te a tu (o als pares) a trucar-nos per a que us puguem ajudar en tot això que t'està passant i assessorar-vos sobre els tractaments que hi ha. El nostre telèfon és el 93 454 91 09 i si voleu podeu preguntar directament per mi.

Una abraçada i força!

Laura Medrano