PLORAR

Hola,

Em considero bastant ''madura'', però resulta que de vegades quan ''algo'' no va bé, o quan em diuen algo d'algú que m'importa, em fico a plorar.
I en aquell moment sé que no cal que plori que no n'es per tant, però no puc parar. A més, penso que sóc infantil i que per què ploro, i llavors em fa ràbia i ploro més.
Sempre he plorat ''bastantet'' a l'escola per coses sense importància, i considero que ja no ploro tant per tonteries com abans, però a vegades em segueix passant i ho odio! Què puc fer? Se'm passarà'?

Una altra cosa, ahir estava escoltant una cançó i també m'he ficat a plorar, Penso que tinc moolta empatia amb tothom, però això mai m'havia passat... Es normal?

gracies!

Hola Maria!

Primer de tot, gràcies per confiar en nosaltres!

Plorar és molt normal, és una manera d’expressar el que sentim. I a l’adolescència encara és més habitual.

Potser és important que no rebutgis aquesta manera de reaccionar, que no et faci ràbia... perquè com més malament et sembli aquesta reacció, més vindrà.

Tenir emocions és molt positiu i és bo que les acceptem, per tant, si et venen ganes de plorar, plora... mica en mica aniràs aprenent a regular el plor i a que no et preocupi tant!

Sort!

eLena Crespi – Psicòloga. Sexòloga. Terapeuta de parella
www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81