Bé, doncs fa poc vaig conèixer un noi, quan dic poc es cosa d'una setmana. I ens veiem molt sovint, gràcies a una extraescolar. I ell tot el rato em buscava, es a dir, on anava jo, ell venia. No em semblava empalagos, ni res. I també tontegavem un munt. Però, ja s'ha acabat l'extraescolar. I noto un buit en mi. Em costa respirar i quan penso en ell, començo a mig plorar (m'aguanto la llàgrima), fins que exploto i ploro un bon rato. L'altre dia el vaig obrir i vam estar parlant, i tontegant, però, al cap d'un rato em va deixar amb el visto... Ja no se que fer, estic molt perduda... I molt rallada i capficada amb el tema. No se que pensar. Si simplement ha sigut un tonteig o algú mes. Necessito aclarar-me amb el tema... Gràcies per llegir-ho. PD; vull que digui totalment anònim. Gràcies.
InterPersonal Data: 18/02/2014 16:18
Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs et diría que t'aturis un moment a respirar tranquil.la. No et precipitis , les coses van venint. El tema fa bona pinta, per tant, afronta't a seguir parlant amb ell, a seguir-vos coneixent, enlloc de ja voler resoldre-ho tot. Cal saber saborejar les etapes de conèixer a algu, que també és molt divertit. I si en algun moment notes que ja tens ganes de dir-li alguna cosa pots proposar de quedar. Però de moment vés cultivant la relació!Ànims. Eli Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
