Felicitats!!! Amor impossible

Avui, dia 19 de setembre és l'aniversari del meu amor impossible. Ella amb els seus 20 anys racent fets, disfruta de la vida, s'en va de viatge, surt fins l'hora que vol, pero per mala sort la meva jo amb 15 amb feines puc sortir de casa.
Si us escric no és perqué em solucioneu la vida, no. És perqué necessito demostrar d'alguna manera els meus sentiments cap a ella.
Primer abans de tot vull que sapigueu com la vaig coneixre i com m'en vaig enamorar. A principis d'estiu, m'en vaig anar a Irlanda a estudiar anglés com molts altres catalans. I allà, tenia una monitora (d'aquí) que ens ajudava a resoldre qualsevol dubte de les families o qualsevol altres cosa. Pero per sort o per desgracia aquesta monitora és molt jove i colava com un de nosaltres. Tenia una personalitat agradable, amorosa... i m'en vaig enamorar. Despres de casí be dos mesos sence vueure-la encara estic enamorat bojament d'ella. I per aquesta raó li he escrit aquesta carta:

Mariona (Així és com es diu)

Mariona com començar? Un estimada Mariona?
Doncs començaré diguen Mariona t’estimo, és un fet que vull que sapigues des de un primer moment, i tot el que ve a continuació és un d’aquells textos tan cursis que només s’escriuen per demostrar els sentiments cap a una altre persona, i com tu em vas dir un cop “De tan en tan van bé les cursilades”.
Mariona el dia 19 de setembre del 1996 un estrella va neixre, eres tu, tot i que nosaltres encara no aguessim nescut segur que vas marcar un abans i un després, igual que en les nostres vides. Des de que et vaig coneixre en aquella reunio a Salt ja em vas caure bé, responguent les meves preguntes que no gossava fer-li en Jordi, tot i que no va ser fins a Irlanda que no vaig veure que m’havia enamorat.
Els meus sentiments cap a tu van començar a florar, tot i que no era correspos, jo vivia per tu, peró sabia que en Daniel era molt més bon partit que jo, ja que jo soc cinc anys més petit i sembla que no aixó es nota, i per aquesta raó em vaig intentar apartar. Peró no ho vaig aconseguir, cada cop que et veia, dins meu hi havia una explosio de papallones que no em deixaven en pau fins que t’en enaves.
Com ja diuen, no es pot tenir tot a la vida, i tot i que m’agradaria poder tenir una relació més especial amb tu ja em conformo amb amics, aquells amics com vam ser Irlanda, aquells que per un problema truquen a l’altre, els que van al cine junts per no quedar-se a casa, els que s’expliquen tot el que els i passa…
Sé que la nostra relació mai será aixi, mai sarem millors amics, per mil i una raons, peró m’agradaria pensar que en un altre lloc i en un altre temps sí seria possible.
De moment jo visc en el record, d’aquet estiu tan especial que em viscut junts, de tans moments a Irlanda i a Catalunya. També et diré que mai m’havia enamorat tan bojament d’una persona, tot i que jo ja havia tingut parella anteriorment. Si t’he de ser sincer la meva última parella la vaig estimar molt i molt, peró per culpa d’una malaltia ja no està entre nosaltres, he d’admetre que vaig intentar seguir com si no hagués passat res, peró si que havia passat. La meva vida estava buida, no sabia que li faltava, peró li faltava alguna cossa, AMOR.
No ho vaig saber veure fins que et vaig coneixre, quan de cop i volta l’alegria va tornar en mi. Miro les fotos d’abans i després d’anar Irlanda, i la cara m’havia canviat, el color de la meva mirada, ara té aquell brillo que té la gent que està viva, que està feliç, que ho té tot, sence tenir res. Aquesta mirada la tens tu, tot i tenir aquets ulls tan foscus, brillen com les estrelles més intenses del cel.
Mariona com ja et vaig dir, ara ets una peça molt especial de la meva vida, per no dir la que més. Tot i que tot el meu entorn desconeix aquest amor que tinc cap a tu crec que qui més ho ha de saber ets tu, també has de saber que aquí em tens per tot el que volguis i més.
També vull que sapigues que escribint aquesta carta els meus sentiments surten directes del meu cor al paper, i no passen ni per el cerbell, si fos per una part de mi, no et diria ni una sola paraula, peró prefereixo que ho sapigues i afrontar les consecuencies, i no seguir fent com si res, camuflant els meus sentiments cada cop que et veig.
Els dies passen i passen i no em surts del cap, somio amb tu casi cada dia, des de que ens estirem sota a un arbre observant com es mouen les fulles lentament amb el vent, fins a estirarnos a aquella muntanya de Dublin, al terra, a sota de tot el firmament. Segons he pogut comprobar els meus sentiments no caduquen a diferencia de tot lo altre, t’estimaré i t’estimaré fins a que la memoria em falli i ja no pogui ni recordar ni com em dic.
Després d’aquesta carta entendré si no em vols tornar a parlar, si em vols bloquejar al whatsapp, intagram, facebook… si no em vols tornar ha veure, també ho respectaré.
Bueno en definitiva que espero que passis un aniversari inovlidable i que si necessites qualsevol cosa a qualsevol hora, ja saps aquí em tens.

Amb tot el meu amor, Marc


I aixís és com intento demostrar una part del meu amor cap a ella.
Espero que aquesta carta ajudi a tothom que ho llegeixi, sensibilitzant els cors i enamorant els de altres.

Hola Marc,

Moltes gràcies per obrir-nos el teu cor d'aquesta manera tan sincera. Publiquem la teva carta, a veure si la llegeix ;)

Una abraçada.