La meva primera festa

Hola, tinc 14 anys i aquest cap de setmana és la mercè.
Mai he anat a ninguna festa i una amiga ens ha proposat de anar el nostre grup d'amigues que som quatre.
Una de elles ja ha sortit i diu que ha begut alcohol, les altres tres no ho hem fet. I ella diu que no vol anar perquè prefereix anar amb unes altres amigues que no son de l'institut perquè nosaltres som més soses i elles son 8 i nosaltres només seriem quatre. Ho he parlat amb una de les quatre i ens ha sapigut molt greu el que ens ha dit, perquè primer era ella la sosa que se'ns va acoplar i nosaltres la vam "acollir" per dir-ho d'alguna manera perquè no tenia a ningú, i ara va i ens diu això. Potser si que serè més sosa en la festa perquè mai he anat a ninguna, i hi haurà molta gent més gran i hem fa vergonya ballar "dándolo todo", però si se suposa que som les seves amigues ens hauria d'acceptar. A part, mai em quedat les quatre, ella sempre diu que no pot que te compromisos però no se si creure-m'ho. A part ella sempre esta estudiant i sempre que te una tarda lliure i li diem si vol quedar diu que ha de fer deures, li diem que no tenim deures perquè es la primera setmana i ens comença a posar la "bronca" perquè diu que ella fa moltes més coses que nosaltres i s'ha d'organitzar diferent...
El que vull dir és que es contradiu bastant, vol sortir de festa, ballar i xuleja dient que ha begut alcohol quan sempre que no ha de fer res no vol quedar perquè prefereix estudiar. Ens deixa a nosaltres com si fossim soses quan ella ho és la més.
En aquesta conversa que hem tingut li he contestat una mica borde i s'ha anat abans a l'hora del pati i no ha tornat, i a la sortida no ens ha esperat.
La veritat, se m'han tret les ganes de anar de festa de primer cop, perquè la veritat, per anar amb una persona que hem deixa de segona opció i com si l'obliguéssim per això que no vingui.
Sembla que només vagi amb nosaltres a l'institut per no estar sola i fora d'ell no vol saber res de nosaltres.

Hola!

Sembla que et molesta bastant l'actitud d'aquesta noia, oi? Fins al punt que et plantegis deixar de sortir per ella!

Mira, no podem obligar a ningú a ser amics nostres, així que si ella prefereix quedar amb altres persones o fer altres coses... ho haureu d'acceptar. Diga-li, si vols intentar arreglar-ho, que et sents d'aquesta manera, a veure com ho està vivint ella. Potser podreu entendre quins malentesos us estan portant a aquesta situació.

I si avui vols sortir amb les altres 4 amigues, feu-ho! Que la reacció d'ella no us faci canviar els vostres plans, d'acord?

Però una cosa tingues-la clara: mai hem de suplicar l'amor ni l'amistat, perquè si l'has de "guanyar", no és de veritat.

Una abraçada!