BONES

Hola! Sóc una noia de 18 anys i em sento bastant perduda. Fa uns mesos m'agradava un noi que és molt tímid i pensava que ell em corresponia, però no sé perquè la cosa s'ha anat apagant sense que hagi passat res i no sé què fer. Penso que podríem ser molt feliços els dos i estic genial quan quedem, però no tinc la necessitat ni el trobo a faltar quan estem separats. Què vol dir això?
Aquest estiu he estat treballant i vaig conèixer un noi de gairebé 30 anys, em sembla que ens entenem molt bé i anem quedant, tontegem moltíssim. El problema és que em fa por que passi res amb ell per falta d'experiència en el tema amorós i també em fa por que em pugui fer mal, ja que té bastanta fama de trencacors. Tot i així, jo penso que és molt bon noi. Què en penseu?
M'agradaria comentar-vos que fa poc vaig patir molt per una persona i no he acabat de pair-ho. Tinc por que aquesta experiència no m'ajudi a tirar endavant en les relacions, per temor a que em facin mal, a tornar a caure en tota la merda que vaig patir (vaig començar a sortir de festa a lo bèstia, a consumir, a beure, a fumar....). Creieu que per tancar la ferida hauria d'acudir a algun centre psicològic? No seré massa depressiva o alguna cosa així? Moltes gràcies!! Us agrairia que no publiquessiu aquesta pregunta com a notícia, per por a ser reconeguda. Moltes gràcies!!

Hola bonica!

Ostres, pel que m'expliques tinc la sensació que encara estàs una mica embolicada sentimentalment. És a dir, que no tens massa clar què sents per cada un d'aquests tres nois. Potser és que no n'hi ha cap amb el que et sentis plenament confiada?

Tens raó quan dius que hi ha ferides que costen de curar i potser encara estàs en fase de recuperació. No tinguis pressa per voler estar bé. Fes allò que sentis però intentant no enganyar als altres. Si amb el noi de 18 sents que s'està apagant... potser ho hauràs d'afrontar i demanar-li què ha passat. Si no et fies del noi de 30 anys, potser hauràs de posar una mica de distància i estar alerta.

Cuida't a tu mateixa, que és important. I per altra banda, si sents que encara no has paït aquesta història, no passa res si busques ajuda professional. La psicologia és una eina que té la societat per superar els moments de canvi i de dol, utilitza-la!
Ja et dic jo que no tornaràs a caure en tot aquest cercle, perquè tu mateixa ja et vigiles i t'has posat una petita "alarma". Com que et fa por tornar-hi a caure, estàs més controladora i ets molt més sensible a les senyals de pèrdua de control.

En resum, primer assegura't d'estar sana emocionalment, perquè és l'única manera de fer front a altres situacions amoroses sense sortir-ne més ferit.

Una abraçada!