No sé quin tíTol posar...

Bona tarda!
Primer de tot, gràcies per llegir la consulta, tinc entès que us arriben moltes cada dia.
No sé per on començar, així que aniré al gra:
No tinc amics ni amigues, no sé per què, però em costa moltíssim relacionar-me. El començar una conversació i treure tema, obrir-me a la gent. Suposo que l'haver patit bullying de petita per part de qui jo considerava amics, no ajuda gaire.
A més a més, els canvis fan respecte, crec jo. Acabo de començar batxillerat a un institut nou (sí, una gran oportunitat pel que he esmentat més amunt, ho sé, però no sé com fer res) i la veritat és que penso que tot em va gegant, i em plantejo què pinto fent batxillerat: ja ens estan posant el cap com un bombo per la sele, revàlides i històries varies.
També m'ha canviat l'equip de l'esport que jo feia, i sincerament, crec que són massa bones per al meu nivell.
Tant a 'esport' com a l'institut és com si ja hi hagués mil grups i la gent es coneix de tota la vida, i jo tinc la sensació que sobro allà al mig de tot.
Ma germana té un problema mental i és un estimar egoista, que diu me mare. Al principi em va costar molt acceptar-ho i estàvem fatal l'una amb l'altra. Aquest estiu ens hem unit molt però ara ha aparegut una amigueta seva i passa de mi, a més es fa la xula i es posa en plan pavo amb mi i em fa mal. Però clar, no ho enten.
Les notes genial, i els meus pares m'ho diuen, però a mi no em premien i a ma germana sí (Ja sé que necessita més atenció, però no s'enteren de res respecte a mi. Sempre la estan defensant, i intento parlar amb ells però acabem discutint, així que passo d'explicar res d'això a ningú.)
La meva 'millor amiga' només em vol per a favors i coses de l'institut. Mai quedem, ni parlem de coses de la vida, ni qualsevol cosa insignificant. Llegeixo molt, sóc exigent amb la gent? Perquè no entenc res. Què he fet jo de malament, sempre intento ser amable i tenir empatia.
La meva millor amiga de veritat la conec del whats i segurament la veuré el cap de setmana vinent. I també estic una mica cagada. Com no sigui qui penso que és no ho superaré. És la unica persona que em coneix al 90% potser. Crec que mai ningú em coneixerà del tot.
Perdò per la llargada, suposo que m'ha servit per desfogar-me. En realitat això és la punta de l'iceberg.

Hola Sweela!

Gràcies per escriure’ns!

La situació que descrius és complicada i ho deus estar passant molt malament. Per tant, et recomanem vàries coses:

-Parla amb els teus pares sobre com et sents. És molt important que et comuniquis amb ells i que els hi puguis dir que entens que la situació amb la teva germana és molt dura però que tu també necessites coses d’ells, no materials.

-I la muntanya gegant que sembla que tens al davant tant amb el tema amistats, esport, nou insti... no pensis en gran... pensa que tota muntanya es puja a poc a poc... i encara que el que tinguis al davant ho vegis enorme, sempre has de començar pels petits passos que et conduiran allà a dalt... Per tant, per relacionar-te amb la gent del teu entorn, comença per petites coses: amb els nous companys de l’insti podries trobar l’excusa d’algun treball o qualsevol cosa de classe per començar a tenir conversa... amb la noia del whatsapp li pots dir que estàs nerviosa per coneixe-la, si alguna amiga abusa de tu, no li facis aquests favors...

Cuida’t moltíssim i moltes gràcies per contactar amb nosaltres!

Elena Crespi i Asensio
Psicòloga
Instagram: @elenacrespi81
www.elenacrespi.com