Hola, bones; sóc una noia de 15 anys.
Això no és ben bé una consulta, més aviat és una "carta" per desfogar-me.
Poder sóc petita, però tinc molt clar el que vull; poder alguns pensen que és només qüestió de l'edat però jo sé que no.
Des de fa 5 anys em miro al mirall, nua, i no em sento còmode; penso que el cos que tinc és l'equivocat. És a dir, he nascut amb el sexe equivocat, sí, sento que sóc un noi per dins, però per fora no ho puc sentir ja que tinc pits i vulva.
Ho he parlat amb alguna amiga però quasi totes em diuen el mateix: "deu ser qüestió de l'edat, ja et passarà". Doncs no, de l'edat no és ja que porto 5 anys així. El pensament aquest de que he nascut amb el sexe equivocat cada vegada va a més, i més. Tinc novia, des de fa mig any ja i li he comentat això de que vull ser un noi i ho entén perfectament, diu que m'estimarà igual i que no passarà res, que només canviaré físicament però per dins no canviaré i això és el que li importa; ella és de les úniques que entén el que em passa...
Hi ha amigues que em diuen: "t'ajudaré a resoldre aquest problema" però perquè carai no entenen que NO ÉS UN PROBLEMA? Voler-me transvestir és un problema? Jo crec que no, més aviat és una realitat que poca gent accepta...
El problema si que és dir-ho als pares ja que no sé com reaccionaran... Lo més probable es que al·lucinin, però suposo que ho acabaran acceptant als pocs minuts. És difícil, evidentment però no és impossible, crec, i sé què amb temps aconseguiré el que realment vull ser; començo a estar farta de que la societat no accepti el tema LGBT, com si fóssim extraterrestres... En serio gent, comenceu a obrir els ulls i veure la realitat... Sinó sabeu que és la realitat us ho explicaré:
Per començar no totes les parelles són noi i noia, existeixen parelles NOIA i NOIA o NOI i NOI, i aquestes parelles se'n diuen parelles homosexuals. Després, existeix gent com jo, que han nascut noies però que senten que són nois o nois que se senten noies, aquest fet se'n diu transsexualitat.
No són malalties el que us he explicat ara, la malaltia és que penseu que aquesta realitat és un error a la vida.
Però saps que penso? Que dintre d'uns anys això ja serà acceptat per tothom així que gent LGBT ànims i a lluitar per obrir els ulls a la gent que viu en un món surrealista.
Gràcies!
Elena Crespi Data: 23/09/2016 12:13
Hola JBerta!
Gràcies per escriure’ns!
La teva situació és complicada i entenem que deus estar patint moltíssim! Però el teu grau d’enteresa i maduresa ens ha sorprès gratament! Ets una valenta! O potser hauríem de dir que ets un valent!
Entenem que fer el pas de comunicar-ho al teu entorn és complicat per això et recoanem que contactis amb alguna associació on et puguin donar un cop de mà i orientar-te.
Et recomanem que contactis amb Trànsit, ua associació que et pot orientar de manera gratuïta:
