Possible depressió?

Hola, crec que tinc depressió però no estic segura. El cas és que els últims dies he estat molt "apagada", sense ganes de fer res. No tinc practicament gens de vida social, només un parell d'amics i les "amigues" de l'insti perquè no caic bé a la gent. Sento que no tinc ganes de viure i constantment em pregunto quin sentit té la vida si acabarem morint. També em penso que els meus pares no em volen, o que sóc adoptada, ja que no em tracten com els pares dels meus "amics" a ells. Penso que només els meus àvis són els únics que m'estimen, ja que també els meus pares no em donen suport en res, i a part m'insulten. També ploro moltíssim i jo abans no plorava... pot ser que tingui depressió? He fet algún test d'internet i em posa que sí, però no són molt fiables. Tampoc no puc parlar amb els meus pares d'això perquè es pensarien que és una broma o alguna cosa per l'estil. I després en l'amor, doncs m'agrada un noi més gran i no tinc coratge per dir-li perquè sé que no li agrado ni que li caic bé i sento que estaré sola sempre...
Gràcies.

Hola Ari,

Em sap molt greu llegir la teva consulta. Et diré una cosa: quan arribem a l'adolescència és molt habitual que aparegui "labilitat emocional", que és una espècie de muntanya russa emocional que ens fa sentir totes les emocions de manera molt intensa (tant les agradables com les desagradables).

Quan estem tristos, el nostre cervell és focalitza en buscar tots els aspectes negatius de tot (de casa, dels amics, dels amors, de nosaltres mateixos....) i hem de fer un esforç molt gran per fixar-nos en allò que ens ha sortit bé o que és positiu. Et demanaré que facis un petit esforç i cada dia apuntis a l'agenda (o en una llibreta especial), alguna activitat o moment del dia en què t'hagis sentit bé.

Quan arribi el cap de setmana, és el moment de llegir-te aquestes frases i intentar recordar-les com si fos una pel·lícula. El teu cervell necessita dosis de felicitat, així que els hi hauràs de donar! Al principi et serà molt difícil, però si ho fas amb constància veuràs com mica en mica no ho veus tot tan negre i comences a disfrutar més de tot el teu entorn.

Una abraçada!
Laia Sala