Preocupada :( x2

Fa uns mesos us vaig escriure aquesta consulta:
Començo deixant clar que jo sóc noia i no pensava que sentis algo per una altra noia fins aquests ultims mesos.
Bé, el cas és que des de fa poc que m'he començat a portar molt amb una noia una mica més petita que jo. Les dues ens coneixiem des de fa molt pero mai ens haviem tractat amb aquest carinyo.
Jo ja tenia una mica clar que ella m'atreia pero no estava del tot segura i per aixo un dia parlant em vaig assabentar de que jo també li atreia una mica.
I bueno, un dia com qualsevol altre, vem quedar de manera normal i ens vem acabar liant.
El cas es que ella diu que estem be com a amigues i que vol recuperar l'amistat pero abans parlavem cada dia i ara passa bastant de mi. Quan quedem esta molt borde i no em mira a la cara. Ella diu que necessita temps per recuperar la confiança pero sincerament no crec que la cosa millori. Si em podeu dir que puc fer us ho agrairia, la veritat es que ultimament em veig molt deprimida perque estavem realment unides i ara estic molt xof i passo de tot i m'enfado amb tothom per tonteries. Moltes gràcies i espero que respongueu rapid!

I em veu contestar això:
Hola guapa, gràcies per escriure'ns!

Recuperar l'amistat després d'haver travessat la línia és una mica difícil i segurament tant ella com tu necessiteu temps.,

No us forceu a tornar a ser amigues ara mateix i a tnir el que tenieu abans de liar-vos perquè ara és massa dolorós (per ella veiem que és dolorós).

Pots dir-li això i deixeu-vos temps...

Sort!


El cas és que us torno a escriure perquè la situació que jo us explicava en aquest text ha empitjorat i bastant.
Us explico, em veu dir que deixes temps amb aquesta noia pero no va acabar de resultar del tot be.
Al principi, tot anava bastant correcte, jo la obria per whats lo minim i ella estava be amb mi i fins i tot vem quedar abans de les vacances i tot be. La cosa doncs, va empitjorar quan la vaig obrir un dia en mig de les vacances per preguntarli com li anava tot. I nose com aquella conversa va acabar en una petita discusio, jo li deia que ho intentava tot per recuperar l'amistat i ella em deia que li sabia molt de greu i que mobriria i s'esforçaria molt perque aixi sigues.
El cas es que aixo m'ho va dir el 6 d'agost i no m'ha tornat a obrir des de llavors (avui es 9 de setembre ejem ejem).
Jo intentava oblidarme della amb les vacances destiu, els amics i disfrutant al maxim, encara i aixi sempre pensava, ai mobrira? Nose que fer...la obro? I com era desperar mai mobria (i encara no ho ha fet com he dit abans).
Llavors, l'altre dia me la vaig trobar pel carrer, ella anava amb els seus amics i em va dir simplement hola, perque quan jo em disposava a anar a parlar amb ella va girar i va seguir caminant amb cara de fastic sense ni mirarme a la cara. Obviament jo despres daquesta reaccio em vaig sentir com el cul i quan vaig arribar a casa vaig explotar a plorar. Crec que mai m'havia sentit tan malament per algu, realment estic confosa perque si mimporta tan el tema potser esque es mes que atraccio.
Necessito que em doneu algun consell, les classes comencen en 4 dies i anem al mateix institut i tinc una por de veurela impressionant apart de que tot el seu curs sap que ens hem liat. Estic molt farta ja de tota aquesta merda i nomes demano que tornem a estar com abans i penso que cada cop es mes dificil i la trobo molt a faltar. Tinc la sensacio de que ella es necessaria en la meva vida pero jo no ho soc per la seva. Siusplau contesteume, se que es molt llarg pero ho necessito, si tot aixo segueix aixi aquest any ho passare malament ja que coincidim en moltes coses juntes. Gràcies, ho sento per les faltes.

Hola,

Gràcies per posar-nos en situació. Sembla que aquesta noia ha decidit posar distància entre vosaltres dues. De moment no vol tornar a tenir contacte amb tu i ho hauràs de respectar. Sabem que fa molt mal que ens rebutgin, però no hi pots fer res més. Potser ella no ha donat prou valor a la vostra amistat o no ha sabut reaccionar després d'haver-vos liat.

Tu mateixa dius que és complicat que torneu a estar com abans... així que potser serà millor que l'intentis oblidar, encara que faci mal, per evitar caure en una obsessió.

Intenta posar distància, coincidir el mínim que puguis amb ella, deixar de seguir-la a les xarxes socials i, sobretot, fer coses que a tu t'agradin i amb gent amb qui et sentis còmode. Veuràs com mica en mica aquest dolor i aquest sentiment s'aniran apagant...

Una abraçada i molts ànims!
Laia Sala