S'HEM GIRA L'INSTITUT, I ÉS UNA TORTURA DE CADA DIA

Hola! No se ni per on començar a explicar. Ara aquest any passaré a 2 d'ESO. Quan feia sisè era la tipica "la popular que totohom volia anar, i que tots els nens és fixaven", i tenia moltes amistats. A principis de 1 d'ESO, teniem un grup d'amigues del qual tota la vida haviam anat juntes, en aquest grup erem 6. A mesura que vam comensar l'institut, la gent va comensar a inventar rumors sobre mi, de que si era una falsa, que utilitzava a la gent, i desde aquell moment vaig començar a perdre molts molts amics cada dia, jo en aquell moment no sabia com acabaria tot, aixi que no li vaig donar importancia, fins que un dia vaig veure que les amigas "de sempre", les meves amigues en les que sempre haviam estat juntes, és van comensar a distanciar de mi. Primer van ser 2 o 3. Fins que a finals de curs TOTES I CADA UNA d'elles, ja no volien saber res de mi. Aquest rumor de que sóc una falsa (entre d'altres) s'ha anat expendint fins que ha arribat a orelles de tot l'institut. I va haver un punt en que ningu volia anar amb mi, i ara només hem queda 1 persona que m'apoya dia rerre dia, i cada cop em fa més por de que algun dia acabi enfadan-se per alguna cosa que li diguin. Lo que hem fa més por, és que queden 5 dies per començar el cole i no tinc gens de ganes d'anarhi, perquè és una lluita continua i no puc més. Entre mig del curs, vaig parlar-ho amb els meus pares, i fins i tot van anar a parlar amb els professors, però res a canviat. La meva mare em proposa de canviar d'institut, però nose perque em fa por que sigui pitjor. Em sento molt sola i em sento traicionada per tots els amics amb qui havia confiat. I ara encara les amigas d'abans, m'insulten i diuen rumors sense parar. He probat de fer noves amistats, però el rumor s'ha fet tan gran que ho sap tot l'institut. Jo ja nose que fer, necessitava consell i he decidit escriure això per si em podeu ajudar. Em sento molt sola, i a vegades penso que ningu em necessita i ningu aprecia lo que vaig fer per ells. I la tortura de cada dia es que, quan vaig a dormir, amb lo unic que penso es en que passsara si em quedo sola del tot, i les llagrimas em cauen sense parar. Moltes gràcies, i espero tenir una resposta aviat. Un petó!

Hola!

T’agraïm molt la teva consulta!

El moment que estàs vivint és molt complicat perquè les amistats són molt importants i veure com se’t giren i no estan al teu costt és molt dur. Però et demanem que siguis valenta i que pensis en quines petites coses podries fer per anar guanyant la confiança de tothom, mica en mica.

Has provat de parlar amb les que eren les teves amigues? Has valorat perq uè creus que algú va començar a dir que eres una persona falsa?

Veiem que tens a algú que t’apoia i això és molt important. Cuida i valora molt a aquesta persona, no et concentris només en com recuperar la resta de la gent perquè llavors hi ha el risc de que aquesta persona que està al teu costat marxi.

La millor manera de demostrar als altres com ets és senzillament això, sent com ets.

Moltes gràcies, de nou, per la confiança. Fins aviat!

eLena Crespi – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81