Entenc que puguis estar trista. No sabem si és cert o no el que dius de la seva mare. El que si que has de tenir clar és que per molt dur que sigui acceptar que ell s'està comportant d'aquesta manera que no t'agrada, no t'ajuda gens pensar que "no tens ganes de viure"! No podem deixar que la nostra felicitat depengui dels altres!! la felicitat no ens l'ha de portat la parella! La nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos. Mira quines coses hi ha a la teva vida per les que si val la pena viure i disfruta-les: amigues i amics, hobbies ( la música que escoltem, sortir amb amigues, etc), família, les coses que ens surten bé i que ens fan estar contents, etc. No posis al centre de la teva vida a una altra persona! Tu ets qui decideix com vols que sigui la teva vida! Deixa passar uns dies perquè encaixis tot el que ha passat, dóna't una mica de temps, tingues paciència amb tu mateixa per anar entenent tot això que ha passat i veuràs com a poc a poc cada dia et sentiràs millor i podràs prendre millors decisions! Fes coses que t'agradin cada dia i estigues distreta i parla de com et sents amb les teves amigues. Això t'ajudarà a recuperar-te i saber què és el que et convé més, si seguir lluitant per la relació o anar per un altre camí que et faci gaudir me´s de la teva vida! ànims i endavant! Eli Aulet www.interpersonal.cat/fcbk: Elisabet Aulet Psicòloga
