Sucres

Hola!!
Faig un consultori perquè estic passant per una època una mica estressant. Moltes coses de les que vui no les aconsegueixo i tinc una mica de angoixa i sempre ho he pagat amb el menjar. El meu problema és que quan estic preocupada, estresada, nerviosa o simplement avorrida agafo qualsevol cosa que porti sucre i començo a menjar i no puc parar sobretot amb les galetes amb nutella i les magdelenes. El pes no em preocupa ja que em considero una noia normal el que em preocupa es la salut. Odio tindre aquests atacs a l’hora de menjar i no poder parar. Em preocupa que quan sigui gran tingui problemes de sucre o algun problema relacionat.
Hi ha alguna cosa per fer parar aquestes ganes de menjar sucre? He provat de menjar una fruita i un iogurt (perquè sobretot em passa a l’hora de berenar). Però segueixo igual.
Moltes gracies.

Bon dia guapa! Moltes gràcies per escriure al consultori. Com dius el que passa en el teu cas no està relacionat amb el cos ni amb el pes. Pel que expliques sembla que tinguis molt relacionat cert tipus de menjar amb certes emocions i situacions que per tu son desagradables.
La cosa seria així (si jo ho he entès bé):
Situació desagradable  El que penses  Emoció  Conducta
Poso un exemple perquè s’entengui millor:
Em donen la nota d’un examen i no és la que jo esperava  Penso que hauria d’haver estudiat més  Em poso trista  Menjo magdalenes amb Nutella
Però això és complica
Menjo magdalenes amb Nutella perquè estava trista  Penso que ja he tornat a fer el mateix i que no sé gestionar el que em passa -> Em sento culpable  Menjo més coses dolces.
Com veus és un cercle viciós i s’ha d’intentar fer algo per frenar’l-ho.
És possible que et passi a l’hora de berenar perquè és quan estàs sola? O quan et relaxes una mica perquè ja has sortit de l’ institut? O que hagis menjat poc a l’hora de dinar? Pensa perquè creus que et passa a aquest moment del dia.
Jo penso que el primer que s’ha d’intentar és que ho canviïs tu però si no et recomanaria que vagis a un psicòleg a que t’ajudi a trencar amb aquesta relació entre com et sents i el menjar. El tema no és el menjar, és que t’ajudi a gestionar les teves emocions i a parlar d’aquestes coses que vols i que no aconsegueixes.
El primer que pots fer és apuntar-te aquest esquema de situació- pensament- emoció – conducta i que el vagis fent. Així comences a prendre consciencia.
Després tens dos opcions, també pots fer primer una i després l’altre.
Intenta buscar conductes alternatives.
Em donen la nota d’un examen i no és la que jo esperava  Penso que hauria d’haver estudiat més  Em poso trista  Quedo amb una amiga per parlar i anar al cinema.
O buscar alternatives de pensament (i per tant l’emoció també serà diferent)
Em donen la nota d’un examen i no és la que jo esperava  Ara ja veig el tipus d’examen que fa aquest professor  Em sento calmada  Prenc la decisió del pròxim dia estudiar més.
En cap cas el canvi ha de ser menjar una altre cosa com la fruita o el iogurt.
Espero que et serveixin aquests consells.
Si tens preguntes no dubtis en tornar-nos a escriure.
Una abraçada
Carlota López Ballestar