Que puc fer perquè no em tractin d'anorèxica?

Bon dia!!
Quan era més petita, més o menys fa cinc anys o aixi, era més aviat "gordeta" però més endavant, fa un any o dos em vaig començar a aprimar bastant, tot i que jo mai vaig fer res per aprimar-me, i jo penso que potser va ser perquè vaig créixer força amb poc temps.
Ara medeixo 1,63m i peso 41,5 kg. Jo tampoc no és que em vegi molt prima pero hi ha molta gent que m'ho diu. Tinc una professora que molts cops m'ha advertit que se'm veu massa prima i que aixo em pot perjudicar. A vegades m'ha insinuat que podria tenir anorèxia o un problema aixi pero jo se perfectament que estic bé.
També hi han diferents companys de classe que em diuen que estic molt prima i un dia que portava un vestit obert de l'esquena van començar a xiuxiuejar entre ells de que sem marcava la columna i coses aixi...
Jo se que no tinc cap transtorn alimentari i em sento be amb mi mateixa pero m'agradaria saber si el meu pes es normal i que podria fer perquè la gent em deixes de tractar com si fos anorèxia.
Mooltissimes gracies per tot :)

Hola guapa!
Gràcies per escriure al consultori.
Bé, si mirem el teu pes i la teva alçada veiem que el teu pes és extremadament baix i insuficient. És evident que poden haver-hi factors genètics que ho afavoreixin però pel que expliques va haver-hi un moment de canvi. Com bé dius quan fas un creixement important en poc temps és nota força la diferència però veient el teu pes jo et recomanaria que vagis al metge. No perquè tinguis un trastorn alimentari. Els trastorns alimentaris son de tipus psicològic, però a vegades hi ha motius mèdics que provoquen pèrdues de pes. Per això et recomano que hi vagis.
Entenc que la teva professora és preocupi, sé que segurament et molesta però mireu des d¡un altre banda, es preocupa per tu i en realitat això està bé.
Pel que fa als teus companys... Durant l’adolescència molts cops la gent busca el teu punt dèbil, allò que et molesta, que et fa mal... si els hi mostres que t’afecta ho faran més. Per això davant d’ells mostra que no t’importa gens, no contestis, no et rebotis... ignora el que t’han dit. Ja sé que no és fàcil, però és la manera en que et deixaran de molestar abans. Si continuen tindràs que parlar-ho amb el teu tutor o tutora.
Una abraçada!
Carlota López Ballestar