Hola Joan!
En primer lloc t’agraeixo molt que ens hagis escrit al consultori. Suposo que estàs força angoixat amb tota aquesta situació, normalment quan la família comença a veure tots aquests canvis és sent molt impotent, sense saber que fer.
El que expliques és el patró habitual d’un inici d’un trastorn alimentari o del que és coneix com “coquetejar” una mica amb ell. No podem afirmar que el tingui, també falta força informació, però el que si que penso és que està en una situació de risc, i més si ja ho has llegit en els seus “apunts de vida”.
És força complicat veure-ho a través d’un anàlisis de sang, sobretot si la persona no es provoca el vòmit. En la fase que expliques que està el més important és saber el seu pes i la seva alçada (si vols em pots tornar a enviar una nova consulta i m’ho dius), el pes que ha perdut i en quin període de temps i sobretot quins son els canvis que ha fet a nivell l físic, psicològic, en la seva conducta, etc. També intenteu vigilar que fa abans d’anar al metge, si realment té el problema tendeixen a informar-se de que fer abans d’anar al metge i hi ha informació, com per exemple no anar al lavabo, beure molta aigua, etc.
El tema del psicòleg en aquest cas és imprescindible. Però té que ser un psicòleg especialista en trastorns de la conducta alimentaria. Encara que estigui en un punt inicial que tingui aquesta especialitat ajudarà molt.
Et demano que m’enviïs una nova consulta amb la informació que puguis:
La seva edat
El seu pes
La seva alçada
Si saps el pes que ha perdut
Els canvis que has observat a part de que menja menys
Si és menor d’edat els teus pares si que poden fer que vagi al psicòleg. També podeu venir un dia a l’ACAB amb ella i en parlem tots junts amb calma. Si et sembla bé, fem això, enviem aquesta consulta i mirem quines opcions hi ha.
Una abraçada i ànims!
Carlota López Ballestar
