Hola!!
Be, potser sóc massa jove per a tot això, però esque des que vaig començar 1r d'ESO sentimentalment estic super malament. Vaig a una escola diferent dels amics de tota la vida i ara ells no volen saber res de mi. Jo he fet amics nous a l'escola nova. Durant el dia somric però arribo a casa em tiro al llit a les fosques i trenco a plorar. Ningú sap cap dels meus problemes. I tothom em demana consell. Se com ajudar als demés però no se com ajudar-me a mi mateixa. L'únic que m'ajuda a oblidar és l'esport. Faig volei i es l'únic lloc on realment sóc feliç.
Vaig intentar parlar amb el meu pare però ell no se... No va donar-li importància.
Hauria de fer jo el mateix, no donarli importància? És un problema no dir les coses? Que tothom em digui les seves coses i jo guardar-ho tot per a mi? És normal a la meva edat estat així?
Elena Crespi Data: 17/09/2016 08:16
Hola Eyarey !
T’agraïm molt la teva consulta!
De vegades, quan ens guardem els problemes a dins es fan molt més grans del que són o sentim que es fan molt més grans i ens fan més mal. Per tant... si els teus amics confien en tu i t’expliquen els seus problemes.. com és que tu no expliques els teus? Potser els teus amics tenen ganes d’ajudar-te i si no els hi expliques el que et passa no et poden ajudar perquè no et poden llegir el pensament ni saber què sents si no els hi dius
T’animem a que t’obris una mica i potser així et sentiràs una mica millor!
Moltes gràcies, de nou, per la confiança. Fins aviat!
eLena Crespi – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
