Bon dia guapa!
Ostres em sap greu perquè et veig molt angoixada. En tot procés de recuperació sempre hi ha moments en que t’entren totes les pors i dubtes i tens ganes de tirar endarrere. Jo penso que si has escrit aquí és perquè en realitat gran part de tu, la part sana, no ho vol. Tu saps que quan tens anorèxia no només es tracta de quedar-te extremadament prima, hi ha moltes altres conseqüències negatives. Et sents deprimida, ansiosa, tens ganes d’apartar-te dels demés, t’amagués... per no parlar dels problemes de salut que comporta i del risc a que t’acabin ingressant. Tens por, ho entenc. Ja saps que una de les coses que et passen és la distorsió corporal, i aquest és un tema que poc a poc hauràs d’anar treballant. L’objectiu d’un tractament quan tens un trastorn alimentari no és engreixar-te, és que arribis a la franja del normopes i sobretot treballar la teva autoestima, la imatge corporal i el teu estat emocional. Crec que aquí és on t’has de focalitzar, perquè això és el que realment va fer que un dia decidissis començar a perdre pes. Just estàs al principi, només fa un mes que ho van detectar així que intenta deixar-te ajudar. És importantissim que et facin un tractament especialitzat en trastorns de la conducta alimentaria, i de veritat no pensis que l’objectiu serà el pes serà tota la resta. Si vols també pots venir un dia a l’Associació a parlar-ne, acompanyada d’algun dels teus pares o d’un adult.
Una abraçada guapa!
Carlota López Ballestar
