Cacau Mental

Hola,

Primer de tot, moltes gràcies per escoltar-me.
Mireu... jo tinc nòvio, té 18 anys, viu a Cadis i jo a Tarragona. Com pots observar, estem en una relació a distància. La veritat es que mai ha anat malament, portem 9 mesos sortint i bé, si que tenim ganes de veure'ns però ho portem bé perquè tenim esperança. Portem 9 mesos i en total ens hem vist dues vegades (va vindre a casa meva 4 dies i jo després vaig anar a Cadis i ens vam veure 5 o 6). Vam tardar 8 mesos en poder estar junts físicament.
Ara es quan ve el vertader problema: varies vegades hem discutit pel mateix. Jo sóc una noia molt carinyosa i jo necessito "mimos". Ell és bastant fred, tot i així, quan estàvem junts si que era molt carinyós. El que passa és que ara quan fem skype o parlem per whatsapp, ja no el noto com abans. Abans sempre estava pendent de mi, ara és més fred i casi que no parlem per whatsapp. Varies vegades hem parlat del tema però ell pensa que té la raó. La última vegada que vam discutir (fa dues setmanes), va ser pel mateix motiu i, com sempre, vam acabar arreglant-ho, però ell no estava content i vam deixar la reconciliació a mitges ja que era de nit i el dia següent havíem de aixecar-nos aviat i jo pensava que ja estava tot parlat i solucionat.
A partir d'aquell moment, ell casi que no em parlava i quan ho feia, ho feia molt forçadament i jo ho notava. Així molts dies. Com que no era la primera vegada, a mi ja no m'afectava tant (abans sempre plorava per això). Fins que un dia va dir que no aguantava més, que havia de dir-me la veritat. Em va confessar que no estava content des de la discussió i que volia que tot fos com abans. Jo li vaig dir que jo també estic cansada de que em parlés quan vulgués i bueno, vam mig discutir però va acabar bé. Ara mateix no hi ha cap problema entre nosaltres, el que passa és que ell està molt distant.
D'altra banda, el meu millor amic que viu a València, està molt enamorat de mi i ja fa dies que em parla molt carinyosament i clar, com que el meu novio no em deia res, doncs jo parlava amb ell i crec que finalment... el meu amic m'agrada.

Jo estava molt enamorada de Pablo (el meu novio), però ara (fa uns mesos), ja no ho estic tant i com que estic acostumada a que formi part de mi, doncs potser no ho valoro. El meu amic, Carlos, està molt enamorat de mi i al principi jo ho veia molt clar: No volia res amb ell. Però ara... la veritat és que dubto.

No sé si deixar a Pablo, no sé si anar-me amb Carlos, no se si esperar-me a conéixer a algun noi aquest nou any d'institut (em canvio de institut i coneixeré gent nova) i parar ja de relacions a distància (que ja n'estic farta de no poder tocar a les persones que estimo). El que tinc molt clar és que no posaré "los cuernos" a ningú.

També em faria molta pena deixar a Pablo perquè m'enrecordo dels bons moments i puc plorar en qualsevol moment. La seva família ha sigut molt amable amb mi quan vaig estar a casa seva.

Bé, deixo de calentar el cap. Perdó per ser tan liosa, sóc conscient, però és que és molt complicat.
Moltes gràcies.

Hola bonica,

Com poses al títol, tens un bon cacau mental! Quan sentim que tenim tantes opcions, és important anar pas a pas:

- La teva relació amb en Carlos està en un moment de crisi. Així que has de valorar si vols continuar amb ell o no. Totes les relacions passen per moments complicats i és aquí on es veu si realment val la pena apostar per la relació o no. Entenc que et falten mostres d'afecte per part seva, però ell és així, oi? N'heu parlat i sembla que és la seva manera de relacionar-se.... així que potser hauràs d'acceptar que no et donarà tot l'afecte que tu esperes. Per altra banda, has dit que no el vols deixar perquè heu passat molts bons moments.... Això vol dir que no el deixaràs mai perquè heu tingut algun moment que heu estat bé? Les relacions evolucionen i hem de valorar constantment si ens agrada com van. O sigui que para un moment i pensa si vols en Carlos a la teva vida, si vols que sigui la teva parella, si vols continuar amb una relació a distància...

- Pel que fa a en Pablo, vigila una mica. La línia entre l'amor i l'amistat és molt fina i a vegades ens podem confondre i altres ens podem enamorar dels nostres millors amics. Tu mateixa has dit que pensaves que mai tindries res amb en Pablo, per quins motius? Quins motius et fan pensar que potser aniria bé una relació? Només per l'atenció i l'afecte?

- Si tens ganes de tenir una relació més propera on puguis tocar la persona... potser és que aquestes relacions a distància no t'aporten prou, no creus? No és gens fàcil mantenir una relació a distància, cal que la relació sigui molt sòlida i que les dues persones estiguin molt convençudes.

Et toca fer una mica d'autoconeixement i prendre alguna decisió.... però veuràs que d'aquí uns dies estaràs millor!
Que vagi molt bé l'inici de curs!
Una abraçada
Laia Sala