Hola guapa!
En primer lloc moltes gràcies per escriure al consultori. Llegint el teu missatge crec que hi ha diferents aspectes a comentar. Aniré per parts.
- Si mirem el teu pes i la teva alçada veiem que el teu pes és insuficient. No sé si és per la teva genètica o que realment menges molt poc per intentar compensar que estàs menjant més dolç. Sigui com sigui és important que intentis augmentar de pes i que si estàs fent algo per baixar-lo deixis de fer-ho ja que és perillós. Dius que et veus les cames grosses però estic segura que això és més el com ho veus que no pas la realitat, podent haver-ho una mica de distorsió corporal provocada per la baixa autoestima. Tots tenim sempre una mica de distorsió corporal però a vegades pot ser més exagerada.
- Pel que expliques cada vegada penses més en el menjar i especialment em el dolç. Bé, quan mengem dolç és habitual que passi això. Primer de tot perquè segregues endorfines (una hormona que fa que ens sentim bé) i per tant és normal que el teu cervell i el teu cos vulguin tornar a sentir-se així i després també tens ganes de tornar-ne a menjar un cop baixa la teva glucosa em sang. Els dolços son uns aliments que ens donen molta energia instantània però no ens sacien, al cap de res tornem a tenir gana i volem menjar-ne més. Tot això és molt tècnic i entenc que sigui complicat d’entendre, però bàsicament el que vull que vegis és que és normal que això et passi ja que forma part dels nostres processos biològics al menjar dolç. Això significa que és dolent i que està prohibit? No, en absolut. Però si que és un tipus d’aliments a menjar esporàdicament i seria important que poc a poc comencis a reduir-ho. Veuràs que si comences a menjar-ne menys poc a poc també en tindràs menys ganes. Una altre manera, molt més saludable de segregar endorfines és fent esport.
- També expliques que menges dolç per tranquil•litzar-te i calmar-te, quan en realitat el dolç el que fa és hiperactivar perquè és un excitant, com la cafeïna. Tot i així, tu has fet aquesta associació, com la gent que diu que fumar relaxa (quan el tabac no té cap substancia que relaxi). En aquest cas el que és important és que en comptes d’intentar calmar-te ràpid seguís i pensis que és el que t’ha posat nerviosa, que t’ha passat, com t’estàs sentint… perquè així podràs fer algo i no tapar el que et passa. Va molt bé escriure-ho.
- Si saps que això et passa busca alternatives, coses a fer en comptes de menjar quan et sentís malament: anar a fer esport, quedar amb una amiga, pintar, llegir, passejar, mirar una pel•lícula, etc. Si veus que la cosa va a més et pot ajudar anar a un psicòleg perquè t’ajudi a entendre que et passa però sobretot és important trencar aquesta relació entre les teves emocions i el menjar.
- El tema del son és molt important. Has d’intentar dormir 8 hores. Intenta anar a dormir abans de les 11 de la nit, prendre un got de llet i sobretot no miris la tele ni el mòbil una hora abans. Esta comprovat que activa el cervell i treu les ganes de dormir. Si continua així ves al metge.
- Per últim, no pensis que aquest any serà igual, que no dormiràs etc. Perquè quan anticipem una cosa generalment acaba passant, perquè dins nou ja pensem que passarà.
Si tens dubtes torna a escriure que intentaré ajudar-te.
Una abraçada guapa!
Carlota López Ballestar