Hola, crec que porto amb tca des dels 12/14 anys anys. Vaig al psicòleg des dels 19 anys. Havia anat als 12 per una carta que havia escrit, per una parida, d'idees suïcides, i em van detectar trastorn límit de la personalitat (però llavors només va ser 2, 3 o 4 o 5 cops pq jo no volia seguir anant al psicòleg). Actualment tinc trastorn límit de la personalitat, ansietat.. no sé si depressió i tca. I amb el tca no puc més.
Tinc 22 anys. i no puc més amb la vida (no sé què fer per estar bé ni res, ni sentir-me plena, ni per tenir amics... no sé fer amics). No paro de fer afartaments. a vegades vomito. Vull parar de fer fer afartaments. A vegades ploro per menjar porcaries, o ploro per dins. Fa mal la meva lletgesa i gordesa. I el menjar fa mal. A casa meva em porto fatal. Els odio molt. No puc estudiar i m'encantaria estudiar psicologia, escriure llibres i fer coses per la gent. Tot i que sóc una persona molt dolenta. No tinc diners. No treballo i em fa molta por. No sé què fer. Vaig a psicòlegs, però sembla que no millori, i vaig de tant en tant perquè no vaig pagant, no sé. I no tinc amics. No sé què fer. Jo vull ingressar, però potser no estic suficient malament.
Estic farta d'estar així.
Carlota López Ballestar Data: 29/08/2016 13:08
Hola guapa!
En primer lloc moltes gràcies per escriure i explicar-nos tot això, segur que no ha estat gens fàcil. Et veig molt angoixada i desorientada i la veritat és que és complicat poder ajudar-te a través de la pantalla. El primer de tot és buscar un tractament especialitzat per el trastorn límit de personalitat, hi han hospitals que tenen tractaments que van molt bé i que segur que t’anirien molt bé. En tot cas, si no vas a un hospital si que et puc dir que és molt important que vagis a un psicòleg especialista en el TLP i el TCA. Hi ha molts psicòlegs però no tots estan especialitzats amb això. M’agradaria que vinguessis un dia a l’ACAB, a Barcelona i poder xerrar una estona amb tu de tot això. Veure com et puc orientar... El que si que puc dir-te és que quan més intentis controlar els afartaments més afartaments tindràs. Intenta veure que ha passat abans de fer l’afartament, hi ha alguna cosa que t’ha fet sentir malament? Alguna situació desagradable? A vegades va molt bé escriure-ho perquè el primer pas és ser conscient de com et sents i de que et passa pel cap en aquell moment. A partir de dijous estarem al ACAB així que com t’he dit m’encantaria que truquis, donar-te una hora i que en parlem una mica amb calma. Pregunta directament per mi. Em sap greu no poder-te donar una millor resposta…
Una abraçada forta!
Carlota López Ballestar
www.acab.org
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
