Primer de tot vull dir que no sé si aquesta pregunta correspondria a l'apartat de psicologia, però bé, la faré igualment.
Fa ja uns dies, els meus pares van decidir buscar una llar al nostre gos, ja que han sorgit uns quants problemes per tenir-lo. Suposo que és normal, però estic plorant tota l'estona i d'alguna manera em sento culpable de que marxi, encara que jo no tinc cap culpa.
Necessito saber que haig de fer per tranquil·litzar-me una mica i si pot ser, també m'agradaria saber per què em sento culpable.
Moltes gràcies.
InterPersonal Data: 08/09/2016 18:58
Hola anònima,
La teva tristesa és completament normal. Els animals de companyia passen a formar part de la família i, per tant, els podem arribar a estimar moltíssim! Això implica que quan t'has de separar d'ells - ja sigui perquè no es pot mantenir la convivència, perquè ha desaparegut o perquè s'ha mort - aparegui un sentiment de tristesa i buidor. Es tracta d'un procés de dol i és natural sentir-lo perquè et fa humana.
Deixa que vagi passant i no tinguis vergonya si plores per aquesta pèrdua. Per altra banda, el sentiment de culpabilitat, hauríem de conèixer què ha passat per tal que els teus pares decidissin buscar-li una altra llar. Potser tots sou responsables que hagi acabat així, no creus?
Una abraçada!
Laia Sala
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
