Pare

Hola em dic David i tinc 16 anys, actualment tinc parella, visc amb el meu pare, la meva madrastra y la meva garmanastre. Fa anys que no tinc la millor relació del mon amb el meu pare. Desde que la meva mare va marxar a estats units vaig començar a sentirme bastant sol, els meus ''amics'' m'insultaven i jo feia el ''no passa res fan broma''. El meu pare treballava i actualment treballa de pintor gairabe tot el dia, aixi que no tenia gaire temps per mi, pero el problema surgeix quan decidexu separarme dels meus amics, tots começan a ficar tota la classe en contra meva, ha insultarme per on podien, desitjanme qualsevol cosa, e inclus la mort, sense que jo hagues fet res.
Per sort tota aquesta epoca va quedar enrera ara farà 2 anys, he fet amics nous y tinc la meva parella desde fa 1 any, estic bastant content y comode, tot i els problemes de la seva familia, (sobretot la germana, que fa uns dies es va ficar un anunci de desapareguda, Zaira).
Tot a millorat bastant, excepte la relacio amb el meu pare y els estudis. Durant primaria i 1r d'ESO treia notes molt bones, res s'escapava d'un 9 o un 10. Quan vaig fer segon, va passar tot aquest enrenou i les meves notes van baixar en picat, tant que no aconsegueixu ficarme de nou amb els estudis. Aquest any de 3r N'he suspes 6, y he estat fent les feines d'estiu en aquestes 3 ultimes semanes. El problema surgeix quan les uniques converses amb el meu pare son discussions. Passo moltes hores al ordinador quan no estic amb els meus amics o amb la meva parella, estic a YouTube que per mi es la meva televisio (jo no miro la tele, no la aguanto) o jugan a algun videojoc en alguns moments. Com que la meva familia nomes em veu al ordinador perque no tinc res mes a fer des del meu punt de vista doncs em renyen per motius que no entenc, ja que els he fet sempre, y ara que esta la meva madrastre no ho puc fer. He intentat parlar amb ells pero segueixen amb els seus motius sense ficarse en la meva posicio.
Me animat a escriure per demanar ajuda quan fa 10-15 minuts volia tenir una conversa amable amb el meu pare sobre un joc que de petit jugavem els dos. No he pogut dir el nom del joc, que ja m'estava renyant perque estic jugant i no fent deures que gairabe tinc acabats.
Es la unica persona que m'ha fet venir 2 atacs d'ansietat, que em fa sentir despreci pero tot i em treu les ganes de viure.
Em porto be, no faig res que els perjudiqui a ells, intento fer la meva vida, quan tinc un objectiu i estic a punt de treure les ales, me les tallen i m'estampo contra el terra, mentres penso, perque ho torno a intentar, si cada vegada fa mes mal. A vegades ploro en silenci per desfogarme, pero no serveix de res si gairabe cada dia es igual.

Que puc fer per intentar calmarme, o acostumarme a aixo?
Tambe m'agradaria saber com puc anar a un psicoleg per poder parlar i lliurarme, i que fos gratuit
Moltes gracies per el vostre temps, una abraçada.

Hola David!

Gràcies per la teva consulta!

Veiem que ho estàs passant molt malament amb la relació amb el teu pare i, és que amb tot el que has passat, et mereixes tenir bona relació amb ell.

Per què no fas una cosa? Veiem que has intentat dialogar amb ell i no hi ha hagut manera... i si copies el missatge que ens has escrit a nosaltres i li deixes llegir? Aixó veurà com et sents i podrà llegir tot el que ens expliques i potser això obrirà la porta a tenir una conversa seriosa i calmada.

Ara no ho aconseguiu perquè la mala maror està per tot arreu però potser si ell pot llegir el que tu sents... les coses canvien...

I per demanar ajuda psicològica has d’anar al CAP i parlar amb el teu metge de capçalera o bé anar a la tarda jove del CAP del teu poble i demanar si tenen psicòleg.

Ànims!

Una abraçada!

eLena Crespi i Asensio – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81