Problemes a casa :(

Hola, resulta que des de fa temps que em sento molt trista i deprimida.

Des de sempre que la relació amb el meu pare no havia estat massa bona, el meu pare és una persona molt desconfiada que ho vol controlar tot i tot vol que vagi perfecte, i per aixo desconfia de mi, sempre em vol controlar i s'enfada quan no arribo a les seves expectatives, quant les coses no surten com ell vol... Això durant els anys ha fet que per culpa de coses que mha dit em senti, o m'hagi sentit malament amb mi mateixa i ha fet que ara no confiï en ell.

A més el meu pare era d'aquells que estava poc a casa, tot el dia treballant, i que quan es va separ de ma mare, jo el veia un cop per setmana, i ja als dos dies (per dir-ho així) de estar separat ja tenia una novia que vivia a casa, i a qui li anava al darrere, fent-li cas per tot. Ja que em meu pare sempre fa el que ella vol independement del que vulguem ma germana i jo.

El fet és que fa mesos que ens va dir que ella, la seva novia estava embarassada, i m'ho vaig prendre molt malament. Vaig explotar i li vaig dir al meu pare de mala manera com em setia, com m'havia fet sentir en aquests anys, i tot el que pensava d'ell. Sé que va ser una equivocació dir-li així, però jo sóc d'aquelles persones que s'ho van guardant tot i un dia exploten, és una cosa que intento millorar ja que sé que no és bo, però hi ha vegades que no puc evitar-ho.

Aquell dia, em va escoltar i no va dir res, de fet va fer "com si" aquella conversa mai hagués tingut lloc. Però ens vam distanciar mútuament. Per la meva part va ser a causa de la situació i de que jo esperava a que ell parlés d'això i d'alguna manera intentes suavitzar, normalitzar o el que fos aquella situació d'incomoditat que estavem i estem patint. Tanmateix ell va deixar de parlar-me de la majoria de coses, i em va distanciar notablement del tema, no em va dir ni si era nen o nena, ni com es diria, de tot això me anat enterant per converses amb altra gent com familiars i amics que ja ho sabien i al comenta-ho me enterat que tothom ho sabia menys jo. I això no m'ha agradat especialment.

Crec que he esperat massa, suposo que tenia l'esperança de parlar sobre aquest tema amb el meu pare o amb la meva mare (tot i que ella no te res a veure) o fins i tot que de mica en mica la situació aniria millorant, però no ha estat així. Ara ja falten setmanes per a que aquest bebè vingui món i cada cop em sento pitjor.

No sé què he de fer. I les meves pors agumenten. Jo només vull tenir una bona relació amb el meu pare i sento que cada cop l'estic perdent, en part és culpa meva perquè li vaig fer mal, però també hi ha una part de mi que no pot deixar passar així com així totes aquelles situacions en les que m'he sentit insegura i en les que he patit arrel d'ell. A més a més em preocupa que quant aquesta nena neixi, el meu pare i la gent que estimo, com la meva germana, la prefereixin a ella abans quw a mi. Se que potser és una tonteria, però es una cosa que realment em perocupa.

M'agradaria que em poguessiu donar algun consell de com afrontar o que fer en aquesta situació. Moltes gràcies per la vostra atenció i ajuda! Adolescents. cat és una web fantàstica on a part d'informar- me del món i l'actualitat, també m'entenen i sobre tot sé que en aquesta pàgina web sempre seré escoltat, cosa que ajuda a molts adolescents que com jo tenim molts dubtes i inseguretats.

De veritat, moltes gràcies.

Hola Aina!

Gràcies per la teva consulta!

De fet, ens ha commogut la història que ens expliques. I veiem que tens ganes d’apropar-te al teu pare però no saps com fer-ho.

Ell deu estar que no sap què fer després de tot el que li vas dir però estic segur que desitja tant com tu un acostament.

Et proposem dues coses i tu esculls quina et fa sentir millor:

-O intentes trobar un moment, abans de que neixi el bebè, per poder parlar amb ell i li expliques com et sents...

-o copies el contingut del missatge que ens has enviat i l’imprimeixes i li deixes llegir...

Creiem que és un missatge preciós, que explica ben bé com et sents i ho expliques de manera clara, senzilla i calmada. I ell agrairà que sigui així.

Esperem que et doni resultat i sigui un petit primer pas per acostar-te a ell!

Una abraçada!

eLena Crespi i Asensio – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81