Peso 49 kg i medeixo 170 cm, tinc molt pit. Odio el meu aspecte fisic, sòc massa alta, per tant quan quedo amb amigues hem fot sempre que destaco més que la resta. Sòc llesta però odio quan la gent ha de dependre de mi. Sòc una noia molt tímida i reservada, de fet, no tinc gaires amigues. Per aquest tema l'any passat vaig acabar amb cutting, i sí, es pot parar però la sensació i els talls estaràn allà per sempre, i odio quan la gent s'els queda mirant. Hem poso molt nerviosa. També tinc els braços molt peluts i els meus pares ( en concret me mare, al meu pare li xufla ) diuen que no m'els puc depilar. Fa poc vaig tallar amb el meu novio perquè no hem sentia a gust amb ell, i després d'aquesta experiència no vull tornar a passar pel mateix. Tinc gustos de música peculiars, m'agraden molt el 30 seconds to Mars, Linkin Park, Chevelle, Muse, Green Day, My Chemical Romance... llegeixo llibres de ciència ficció i manga i soc fanàtica de les pelis de terror. En resum, soc un bitxo raro i la meva vida és una merda. Però la meva pregunta és: Sòc jo la que està creant un visió de la realitat basada en desconfiança i timidesa, o és la resta de gent que s'aprofita de mi ????
InterPersonal Data: 17/02/2014 18:04
Hola greennight! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs sobre la teva pregunta et repondria que amb primer amb qui hem de confiar és amb nosaltres mateixos i valorar-nos a nosaltres mateixos!! Si creus que els altres s'aprofiten de tu, comença a mirar quina responsabilitat tens en tot això. Pots aprendre a marcar límits als altres si creus que els altres s'aprofiten de tu. Tots aquests gustors que expliques són realment interessants. Jo no et diría "bitxo raro", sinó que et diría que esculls el que a tu t'agrada en concret i això és una virtud. El tema de tallar-te, no és una forma d'afrontar les coses que ajudi massa, al contrari, ens fa sentir més malament. Intenta parlar amb els teus pares de com et sents, de quin moment estàs passant. Necessites que algu et pugui donar un cop de mà perquè aprenguis a valorar les qualitats que tens i a estimar-te a tu mateixa! Pot sonar molt tòpic, però si no ens acceptem a nosaltres mateixos, com farem que els altres ens acceptin. Hauràs de treballar per aconseguir aquest aprenentatge d'acceptar-te i posar l'atenció en els aspectes positius. Primer , doncs, et recomano que busquis ajuda dels pares, profesors, etc, perquè puguis aprendre d'aquesta mal moment (a la vida hem d'acceptar que n' hi ha) i tirar endavant! Ànims ! Eli Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.