pot ser principis d'anorèxia?

Hola adolescents!
Fa poc he fet una consulta peró ara es sobre un tema que em preocupa una mica.
Fa temps doncs menjava de tot (menjar saludable, algunes vegades bolleria, verdura, begudes amb gas...) Peró al assabentar-me que sobretot els fregits i el gas amb cantitat no anáven molt bé per la celulitis vaig començar a reduir el consum fins un punt de menjar-ne quasi gens o gens.
El meu pes sempre ha estat pels 50 o així i medeixo uns 1,65. Llavors aquest any he començat a disminuir encara més la bolleria i tot aixó fins arribar al punt de no menjar-ni gens(una o dos vegades en unes 3 setmanes), llavors vaig començar a mirar els aliments quantes kalories portaven,sucres i grases saturades i a obsesionar-me una mica i doncs vaig plantejar-me només menjar sa(pero menjar tot carn,peix,ous,hidrats...). Fa uns mesos vaig decidir de disminuir el consum de pa, sal... ja que en menjava bastant i a controlar mes les calories dels aliments... fins ara que moltes vegades per no tenir molta gana doncs menjava més poc, més saludable i algunes vegades em treia menjar del plat o l'amagava i llavors el llençava. Jo em sento que tinc un cos bastant bé i que no tinc res a millorar pero el que vull es cuidar-me i quan sigui gran no estar grassa. A causa d'aixó doncs he perdut uns 2 quilos i la meva mare i jo vam anar al metge i em van dir que he de recuperar-los, ara la meva mare em fica bastant menjar i em controla una mica pero crec que si estesi sola faria el mateix d'abans (menjar mes poc...) Aixó podria ser algun inici de anoréxia?
PD: no se si servira pero mai he pensat en provocar-me el vómit perque no serveix de res peró si que moltes vegades m'he arrepentit de menjar molt o de menjar alguns capritxos tipus xocolata...

Hola guapa!
Gràcies per escriure al consultori. M’alegro molt de que ho hagis fet, a més ho has explicat tot molt bé. Pel que expliques sembla que cada vegada la preocupació pel menjar ha anat incrementant i cada cop has anat eliminant més aliments i perdent més pes. Jo sense parlar amb tu amb calma no puc assegurar-te que sigui un trastorn alimentari però si que m’ho fa pensar tot el que m’has dit. Per això crec que és molt important que expliquis a casa el que t’està passant, encara que sembla que ja ho sospiten i que demaneu ajuda a persones especialistes amb el tema, per veure que està passant. Està bé que no hagis pensat en provocar-te el vòmit perquè com dius no serveix de res i és molt perjudicial però no te res a veure. Em sap greu que t’estigui passant això, segurament ha passat algo que fa que no et sentis massa bé i segurament està relacionat també amb la teva autoestima. Si et sembla bé pots comentar-ho a casa i a principis de setembre venir al ACAB (www.acab.org) i quedem per parlar de tot això i veiem que pot anar-te bé. Sinó et recomano que aneu a parlar amb un metge i un psicòleg el més aviat possible, abans de que el problema vagi a més.
Una abraçada bonica