Soc Rara

Hola, tinc 13 anys i crec que potser encara no puc considerar-me una adolescent "normal"
La primera consulta va sobre la adolescència. El tema de les hormones, es tot normal, encara que conec gent més petita que jo i que està més desenvolupada, però... Avui han fet l'empalmada per la festa major després del cercavila i al principi mentre recollien les restes de petards els grans parlaven i llavors he anat amb me mare i el seu nòvio amb uns adults del poble mentre me germana jugava amb uns amics. Cap a la una i mitja ja voliem marxar perquè tenia molta son i el germanastre s'estava aburint i hem anat a buscar a me germana. Com que entre el bar de l'ateneu i la plaça on feien la festa hi havia una sala, hem passat per fora i he vist joves fumant i també algun líquid que podia ser vòmit. Al arribar a la plaça he vist gent de la meva edat allà ballant envoltats de gent més gran i m'he esperat amb uns tiets meus mentre veia ballar la gent i les mares al fonts fent d'espelma i he pensat "Ostres! Soc de la mateixa edat que els que tinc en devant i m'estic quieta intentant no adormir-me mentre ells ballen com si haguessin pres unes begudes energètiques!"; i això no es tot, perquè a l'escola, totes les noies son primes i jo no i elles es passen tot el dia mirant l'instagram i el que ha penjat aquest i el que ha penjat aquell, mentre jo llegeixo un llibre, escric o dibuixo, i a elles els hi sembla estrany mentre que a mi hem sembla normal, perquè a primària havia anat a una escola pública i molt menys tecnològica (i perquè no, pija)
Merci per la resposta!

Hola!

No pateixis, no ets rara! Tens una gran personalitat i fas allò que et ve de gust i t'agrada (dibuixar, llegir, escriure) Quin mal hi ha? Cap ni un!

Durant l'adolescència és important no perdre'ns en els altres. Què volem dir? Doncs que continuem fent allò que ens agrada a nosaltres, sense deixar-nos influenciar totalment pels altres. Tots tenim ritmes diferents i gustos diferents, potser d'aquí un temps et trobes ballant allà al mig, o potser no hi seràs mai perquè no t'agrada la música. No passa res! Tot està bé perquè continuaràs sent tu mateixa qui decideixi què estàs fent.

Disfruta d'allò que t'agrada i d'estar amb la gent que et ve de gust i et fa sentir bé. D'acord?

Una abraçada enorme!
Laia Sala