Ja no sé a què fer MN'09

Ja no se a qui acudir. Fa un temps vaig conèixer a un noi i més endavant vam començar a sortir. Amb ell estic molt bé però el problema són els meus pares... Quan ja portava uns dies sortint amb aquest noi, els hi vaig proposar a les meves amigues de anunciar-ho als meus pares, elles van estar d'acord amb mi i fins i tot els hi vaig dir a les mares de aquestes amigues, que van dir igual. Quan els hi ho vaig dir els meus pares van reaccionar d'una forma que no m'hagués esperat mai. El noi amb qui surto és de Tarragona, i hi ha distancia entre mig, l'he vist algun cop, però no cada dia. I això els meus pares no els hi va agradar, van començar a jutjar-lo sense conèixer-lo i a relacionar el fet de que fóssim novios amb el sexe. He intentat parlar amb ells molts cops però acaben enfadant-se i crec que s'han passat tres pobles. M'han dit de tot, m'han canviat la contrasenya del ordinador i han borrat skype (no volen que parli amb ell), també m'han fet un compte de l'ordinador en que poden veure tot el que faig amb l'ordinador (també si faig skype amb ell o no), en aquest compte nomes puc entrar dues hores al mati i dues a la tarda de 9 a 10. A principi d'estiu vaig començar un concurs amb la meva cosina també a Tarragona, ara no em deixen anar, ni tan sols sent-hi ells. No ho aguanto, perquè el que jo volia es confiar una mica més amb ells, i ara ells no confien res amb mi. Ells diuen que si que confien, que ho fan per protegir-me, però no saben de què em protegeixen, de tenir novio? bff... Enserio no ho entenc, no entenc la seva reacció. No el coneixen, i quan els hi dic això ells responen que jo tampoc el conec. Fa mal tot això. Fa uns dies, quan ja no podia més, els vaig enganyar, els hi vaig dir que havia tallat amb el meu novio (no es veritat), i se van possar contents, tot i així encara no han canviat res (de l'horari de l'ordena i tal...) em sap greu perquè vull confiar amb ells... però si no accepten els meus sentiments... que puc fer?
Ahir, el meu novio va venir de tarragona, es va gastar mes de 50 euros en el viatge, i trobo que no es just que vingui sempre ell, a mi m'agradaria anar també. Però com? Els hi dic als meus pares? Encara possaria més problemes i no em portarien ni em deixarien anar amb tren. Els torno enganyar dient que estic amb amigues? Jo per mi ho faria encantada encara que crec que si vull confiar amb ells, aquesta no es la millor opció i no sé perquè però si faig alguna cosa que penso que no els hi agradaria als meus pares em trobo malament. Les meves amigues no saben com ajudar-me i el meu novio diu que no passa res, que ja ve ell (ell sap en la situació que estic i sort en tinc d'ell que majuda amb tot i s'ha adaptat)... però és que realment em sento malament.
A part de tot això a casa també hi ha problemes... no em sento una adolescent com les demés. Els meus avis i tiet (de part de mare) viuen amb nosaltres ja que estan dèbils de salut. Entenc que la meva mare els vulgui ajudar, però tot gira entorn dels meus avis i em sento apartada de la familia i els meus pares diuen que potser es això el que m'ha fet prendre la decició de tenir novio, perquè em sentia sola i necessitava que "algú" m'estimes. No saben veure que jo també l'estimo a ell i no només perquè quan parlo amb ell noto que no estic sola, sinó perquè m'agrada com és, m'agrada com em tracta i les seves manies, estic bé amb ell i soc jo mateixa al seu costat.
Els meus pares es barallen contínuament, accepto que alguns cops és per culpa meva, o del meu germà, però a vegades les discussions són per xorrades com que hi ha papers sobre la taula, etc. Em fa molta ràbia que ma mare digui que ella és la unica que treballa, que els altres no fem res i que som uns egoistes, que no l'ajudem, que està sola... i que jo no faig res més que ficar-li problemes....
No crec que sigui així, justament crec que li soluciono problemes; per els estudis ells no s'han de preocupar, soc bona estudiant, mai ningú s'ha queixat de mi i intento fer tot el que a ells els hi agrada... però això només ho crec...
Si us plau ajudeu-me... jo ja no sé què fer i no puc més...

Hola ialoha, gràcies per explicar-nos la teva situació.

Entenem que estàs passant per un oment complicat i els teus pares també. No deu ser gens senzillc onviure a casa amb tanta família, donant recolzament a qui té problemes de salut. Per tant, deduïm que ells tampoc ho estan passant del tot bé.

I entremig d'aquest enrenou, descobreixen que tens parella i això se'lks hi deu haver fet una muntanya. Segurament no ho fan per fer-te mal però se'ls hi deu fer difícil entendre que la seva filla ja té nòvio. I per això, deuen fer tot el que fan, per evitar que t'equivoquis.

Però realment le que estan fent és fer-te molt més mal del que sentiries si et deixessin viure l'experiència.

Ara és moment de demostrar els teus pares que estàs creixent i que ets una persona responsable. Noels hi montis rabietes quean evitin que estiguis amb la teva parella. Intenta parlar amb ells i explica'ls-hi com et sents. Que això que fan t'està fent mal i que necessites el seu recolzament.

T'has de mantenir forta i valenta per poder parlar amb ells i explica'lshi tante vegaes com sigui necessari.

D'acord?

Molta sort!


Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81