sovint penso en suicidarme

hola soc un noi gai de 18 anys. Els meus pares no m'entenen, son massa grans. He viscut arreu del món i per aixó no tinc amics de veritat, només coneguts llunyans. Els meus pares mai son a casa i no tinc germans. El meu pare es broker i guanya mooolts diners, i la meva mare no treballa però sempre està a londres o a ny amb les seves amigues. Ara mateix esta a los angeles amb un dels seus amants. Quan jo era més petit em quedava amb la meva tata, la dona de fer feines que era com la meva mare autentica. Ha mort fa poc perque el seu marit li va donar una pallissa. Cada vegada que hi penso ploro. Era la unica persona en el món que m'entenia una mica. Com que ja sóc major d'edat em puc quedar sol a casa quan els meus pares marxen. Ara mateix porto dos setmanes sol. No tinc amics i m'avorreixo molt. Els meus pares em posen 2000 euros cada setmana en una conta al banc per que no em falti res. Sovint m'ho gasto en cocaina i chaperos. Quan les drogues ja no em fan efecte m'entra una tristor insoportable i llavor em fumo un porro o em preparo una copa, pero arriba un moment en que el cap ja no m'aguanta (em fa molt mal, tinc la sensacio de que m'esta a punt d'explotar, no puc pendre mes drogues) i llavors em sento molt sol, i ploro durant tota la nit. La setmana passada vaig agafar un avio sense que els meus pares ho sapiguessin. Vaig anar a berlin dos dies i em vaig gastar 15000 en hotels alcohol i drogues i chaperos. Crec que tinc un problema molt greu pero no se a qui explicarli. La meva mare em truca un cop al mes per dirme que ja tinc els diners al compte bancari. Amb el meu pare no em parlo perque diu que soc un degenerat maricon. Mai he tingut un amic de veritat. Ultimament ja no ploro tant. Es com si la coca em congelés el cervell. Ja no puc sentir dolor ni tristor, pero tampoc mai soc feliç. Tinc la sensació de que moriré aviat, es com un presentiment. Si no em mata una sobredosi, em mtaré jo mateix. ahir vaig pujar a dalt de tot de l'hotel arts a barcelona i vaig estar a punt de matarme. Necesito ajuda ja, em vull morir pero se que en realitat val la pena viure, si trobo algu que vulgui viure amb mi

Albert, evidentment t'aconsellem que busquis ajuda professional.

Et deixo el meu mail, envia'm un correu i parlem: info@elenacrespi.com

Una abraçada!

eLena Crespi i Asensio – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81