Soletat intencionada

Hola adolescents.cat

Es la meva primera consulta i es bastant llarga, us agrairia molt que hem deixeu uns minuts.
Necessito una mica d' ajuda si us plau.

Aquest estiu està sent un dels millors de la meva vida ja que tinc un grup d'amics estable i una millor amiga que es com una germana per a mi, però cada vegada m'estic tancant més en mi mateixa i a la meva habitació.

A part sempre he estat grassa i encara que m'he aprimat bastant i m'agrado, estic començant a sentir repulsió del meu cos al veure els cossos perfectes de la resta d'amigues. Elles ja han tingut totes un primer amor i una relació, inclús dos i jo sento que mai m'estimarà ningú encara que jo m'estime a mi mateixa, de vegades hem faig pena.
La meva millor amiga, que es la única confiança que tinc, marxa tot l'agost fora i sento molta por a la soledat però al mateix temps només hem vull aïllar i no saber res de ningú.

Sempre ajudo a casa però sento que sóc inútil i tot ho faig malament amb tot i tothom. No m'aficiona res, ni mirar pelicules, ni series, ni llegir, ni dibuixar... i casi sempre intento fer el que no sóc.

Que hauria de fer? Hauria de sortir amb els amics sense ganes i morint-me de vergonya, buscar-me alguna activitat solitària o alguna altra cosa?

Gràcies si heu llegit fins aquí, de veritat.
Les meves majors salutacions

Hola CMina01!

Gràcies per la confiança!

El que et passa és normal. Estàs en un moment de molts canvis i els sentiments poden arribar a ser molt contradictoris.

El que et recomanem és que no vagis als extrems: ni que et tanquis sola a casa ni que t’obliguis a sortir sempre. Intenta buscar un equilibri: surt de tant en tant i busca moments de soledat. I mira què aprens de cada moment...

I sobre la teva autoestima: necessitaries que fos una mica més sòlida ja que veiem que trontolla...

Una abraçada i sort!

eLena Crespi i Asensio – www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81