Hola harrystyles! Et confesarè una cosa, a mi em passava exactament igual que a tu a la teva edat i també ho passava molt malament. No hi ha res que jo et pugui dir que respongui a les teves preguntes, ja que ningú sap del cert que passa quan ens morim. Les religions van aparèixer precisament per donar una mica de significat a les nostres vides, però tenir aquests tipus de fe, no tothom ho aconsegueix. El que tu tens s'anomena angoixa vital i com tu hi ha molta gent que la pateix, per tant no t'avergonyeixis del que et passa, ja que si en parles veuràs que no ets la única a qui li passa. El meu consell va per aquí, primer de tot, si alguna cosa et preocupa, no te n'amaguis, comparteixo amb els teus pares, germans, amics, ells potser et podran dir el que fan ells quan els hi passa, o el que en pensen de tot plegat, compartir les nostres angoixes sempre és un encert, ja ho veuràs. D'altra banda quan et vinguin aquests pensaments per la nit intenta distreure't fent altres coses, llegint un llibre, escoltant música,... o simplement pensant què faràs a l'endemà, què et posaràs,... es tracta que puguis descansar i que no perdis la son per culpa d'aquests pensaments.
Ànims! N'estic segura que te'n sortiràs!!
Una abraçada!
Marina Marull www.interpersonal.cat