Hola Ivan98. Sóc l'Assumpta.
Amb això que expliques hi veig com 2 temes diferents. En relació al primer, que ja no t'agraden les mateixes coses que abans, les ganes de sortir més, etc. no hi veig problema en principi. Crec que és cosa de l'edat, vas creixent i vas canviant. A la teva edat és molt normal que busquis quedar amb els amics, etc., ja que l'adolescència és una etapa caracteritzada pels canvis i també per les ganes de "conèixer món", sortir de casa, identificar-te amb els companys i companyes, etc.
El segon tema que planteges és una altra qüestió. I, tot i que aquestes actituds i conductes violentes que expliques no són gens desitjables, deix'm dir-te que està molt bé que les sàpigues reconèixer, te n'adonis que no et fan cap bé i busquis solucions per tal d'evitar-les. Segons tu, aquestes conductes violentes són fruit del tracte que els teus pares tenen cap a tu, amb massa restriccions...Si és així, parla amb ells i intenta explicar-los el què et passa, amb tranquilitat i sense crits. busca un moment del dia on us podeu asseure tots 3 i parlar-ne amb tranquilitat. Pensa que els teus pares volen el millor per tu (la majoria de pares ho volen pels seus fills), i creuen que fan el millor per tu segons el seu criteri. Potser és que han d'acceptar que et vas fent gran i que t'han d'anar deixant llibertat de mica en mica. Però, per altra banda, tu també com a fill t'has de guanyar aquesta "llibertat" i la confiança d'ells cap a tu. Perquè sino, et seguiran tractant com a un nen petit, i no com un adult. Per tant, la solució és parlar-ne i acostar posicions.
Gràcies per la teva confiança. Te'n sortiràs.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
