ESTIC FARTA (CARTA)

Cada vegada que escolto una notícia d'algun assesinat o algun atentat o veig per la carretera un cotxe que treu fum per el tubo d'escape o gent que maltracta animals i coses així m'entristeixo molt i alguna vegada m'he posat a plorar. Veig que el món cada vegada s'acosta més al infern i que hi han persones que no es mereixen morir sense haver fet res... estan més pendents en si tenim politics o els diners pero no estan pendents de per com va la NATURALESA, cada vegada ens quedem sense animals, vegetacio, oxigen.. cada vegada ens morim més NO CUIDEM RES. Fabriques que contaminen, guerres que amb les bombes acaben amb naturalesa, incendis al bosc.... Per que? Cada vegada tinc més ganes de morirme, no abançem,
nomès fem que anar enredere. Potser no m'antens en el que em refereixo, em refereixo en que vull que s'acabi aixo ja! Vull pau en el món, no vull un món desquiciat.
Jo de gran vull intentar construir fabriques i que amb el fum que tregui es pugui fer servir per altras coses, vull que el rendiment del món comensi pero cap a BÓ no cap a malament. Vull arreglar-ho tot pero de millions de persones en aquest món nomès un 40% es preocupa la resta els hi es igual tot.
No es pot estar tranquil vagis on vagis, sempre has d'anar amb ulls de mussol... aixo s'ha de acabar, ja no puc més!
ARA NOSALTRES TENIM EL FUTUR A LES MANS, NOSALTRES HEM D'ACABAR AMB TOT! PODEM FER-HO!

Gràcies per compartir els teus sentiments amb nosaltres.

Et convido a que descobreixis el veganisme:

www.veganisme.cat

Espero que et resulti intéressant!

eLena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81