HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA.....TINC POR

bon dia soc una noia de 15 anys, us vull donar un vot de confiança per explicar-vos el que em pasa.
Jo visc amb la meva tieta perquè el meu pare em pegaba.
Desde que era petita fins als 14 anys el meu pare em pegaba perquè si, un dia el meu pare em va pegar molt fort, jo creia que m'he anava a matar i tot però em va deixar anar al llit, al dia seguent va trobar tabac a la meva motxilla em va tornar a pegar una altra vegada. Ell me va amenaçar dient que com ho expliqués a algú em tornaria enganxar i pitjor, em va anar a deixar l'institut i tot, jo no sabia si decircelo al psicòleg de l'institut, no l'hi anava a explicar però al final va decidir decircelo. Li ensenyi tots els cops que tenia i em va dir que llamaria ha serviciosos socials li vaig dir que no que no cridés i ho va fer ells em van portar a casa de la meva tia on viu actualment i també em dijieron que hauria d'anar a un psicòleg jo els vaig dir que no aniria i no vaig anar. Ara nose necessito a algú a qui poder explicar-li les coses sense que l'hi digui als meus pare ni a ningú. Em van posar una ordre d'allunyament al meu pare durant un any i ja ha passat l'any ara veig al meu pare i tot però és com si no ha passat res però si que ha passat, de vegades em recordo del que em va fer i em fa molta ràbia, em poso a plorar i tot. Però això no és tot, el també pegava a la meva mare ara nose si ho fa com no viu amb ells, bé en fi el que volia dir és que em recordo de tot això i em donen ganes de decircelo a algú però no puc. Ja fa 2 o 3 anys recordo que jo volia matar el meu pare per fer-nos mal a mi i la meva mare però no ho vaig fer no era capaç de fer-ho. Ara estic bé però quan de vegades el meu pare discuteix amb la meva mare penso que li va a pegar o alguna cosa i tinc por que torni fer el que va fer, també tinc por que un dia vingui borratxo i ens faci alguna cosa.
Us explico això perquè havia de contarselo a algú i perquè em doneu una opinió de si anar al psicòleg o no, però jo crec que si que he d'anar.

Hola Naomi,

Moltíssimes gràcies per la confiança. El que has viscut és una situació molt complicada i dolorosa i és natural que sentis tot aquest garbuix emocional.

Si tens ganes de treballar tot això, demana anar a un psicòleg. Des de serveis socials et van oferir l'oportunitat, no? Doncs torna-ho a demanar. I sinó parla amb la teva tieta i busqueu la manera que tu puguis sentir-te millor i canalitzis tota aquesta ràbia i impotència que sents.

Ets molt valenta.

Una abraçada!
Laia Sala