Conèixer gent

Mira Elena, la veritat és que no sé ben bé com explicar tot això però ja fa uns mesos que vaig amb una psicòloga d'amagat dels meus pares (només ho saben dues amigues meves) per diversos problemes que tinc. Fa poc vaig fer els 17 anys i ja fa un temps que em vaig adonar que no era feliç, i que el que em vindria més de gust ara mateix és tenir una persona al meu costat amb qui compartir més que una amistat, una parella amb qui viure experiències (amb 17 anys, de fet, només m'he liat una vegada i ho he fet amb la persona equivocada, però tampoc em penedeixo d'haver-ho fet, em vaig liar per primer cop als 16 i ja sé que sempre dieu el mateix, que tot això no s'ha de forçar, que l'amor sorgeix quan menys t'ho esperes però si de debò fos així jo amb els meus 17 anys encara no hauria quedat mai amb cap tia com a cita, i també sé que no haver-se liat als 17 anys no és cap problema però aquesta societat de merda està plena de prejudicis i al final em vaig acabar forçant a fer-ho). A tot això hi he d'afegir que tinc constantment atacs d'ansietat diaris, d'angoixa màxima i en algun moment m'he arribat a ofegar de veritat per això. Sóc una persona per naturalesa molt nerviosa i que s'estressa rapidíssim, i amb qualsevol cosa ja m'agafen aquests petits atacs que intento controlar però que se'm fan realment difícils. A més a més, fa un temps em vaig arribar a plantejar el suïcidi perquè he arribat a odiar moltíssim la meva vida; reconec que tinc l'autoestima molt baixa (si és que en tinc una mica encara) però tot i així intento sempre veure les meves virtuts i estimar-me a mi mateix tal i com sóc, amb els meus defectes que em fan ser persona, però la meva situació és realment complicada. Hi ha dies que m'aixeco amb ganes de menjar-me el món, amb moltíssima energia i ganes de fer coses, mentre que altres dies només tinc ganes de dormir i de morir-me (és molt estrany però suposo que hi ha adolescents que també han passat pel mateix que jo estic passant). Per altra banda tinc una "malaltia" mental, i dic malaltia perquè no hi ha cap altre més nom per referir-se a això, tot i que puc controlar més o menys amb exercicis i moments de calma i reflexió; però tot i així no deixa de ser una malaltia en estat lleu que per menys que vulgui em modifica la meva vida d'adolescent "qualsevol". Tinc una cosa anomenada T.O.C (trastorn obsessiu i compulsiu) que només sap la meva psicòloga, la qual fa que perdi moltíssim temps al llarg de cada dia, per exemple, col·locant totes les coses del meu voltant simètricament o tancant portes i armaris dues, tres vegades o fins i tot més. Cada cop tinc més control sobre aquesta malaltia i de debò penso que l'acabaré superant, tot i que sempre estarà amb mi (en més o menys mesura, això sí). Intento viure la vida amb optimisme malgrat tots aquests problemes, tampoc tinc clara la meva vocació i no em culpo de tenir aquests rituals compulsius i obsessius, que em fan una persona súper impuntual encara que intenti no ser-ho, perquè això em ve ja que la meva infància no va ser tan satisfactòria com realment hagués pogut ser (vaig patir algunes situacions de "bullying" i hi va haver alguns mesos que em vaig sentir completament sol, sense cap amic amb qui confiar).



Amb tot això penso que em podríeu ajudar. Tal com ja us he explicat fa temps que busco aquesta parella per compartir pensaments i part de la meva vida, però estic obert a noves experiències en tot moment i de fet tinc la mentalitat molt oberta en aquest tema. M'agradaria conèixer gent nova que patís algun d'aquests problemes que us he explicat ja que penso que, d'aquesta manera, em seria molt més fàcil afrontar el meu dia a dia amb més positivitat i alegria, i així arribar a ser realment feliç en algun moment de la meva vida. Intento sortir cada dia, fer coses diferents perquè em passin coses diferents, canviar la meva rutina i no quedar-me sempre a casa amb el mòbil, llegint o a l'ordinador. Intento trobar adolescents que pateixin T.O.C o ansietat per poder escoltar i ser ajudat compartint el que pensem, el que sentim dins nostre. Tot això ho he de fer "en secret" per no perdre algunes de les amistats que tinc actualment i que tant m'han costat d'aconseguir. En la societat actual plena de prejudicis i condicionants, on quasi tothom surt en grup i moltíssima gent (cada cop més, malauradament) són uns hipòcrites i uns falsos que simplement aparenten una cosa que no són per agradar, m'és molt difícil trobar gent com jo, amb problemes semblants (en part perquè sóc una persona molt tímida i insegura a causa de tot el que ja us he explicat i del "bullying" que vaig patir en el seu moment).



M'ajudaríeu moltíssim si em poguéssiu acostar a adolescents que estiguin passant per coses o problemes semblants als meus, i per això us demanaria de publicar aquest missatge al web o el que considereu convenient per ajudar-me a ser una mica més feliç, i així conèixer gent que es deixi conèixer realment i que estigui oberta a explicar el que sent com jo ho sóc. Em faríeu un gran favor si trobéssiu adolescents amb T.O.C. o algun altre problema i us poguéssiu posar en contacte amb mi. Per cert, sóc de Girona ciutat.



(És per tot això que us deixo el meu correu electrònic i el meu telèfon mòbil, però aquestes dades no les publiqueu directament siusplau. D'aquesta manera podreu contactar amb mi per ajudar-me a orientar o a solucionar alguns dels meus problemes ja que sou psicòlegs, o per facilitar-me gent que estigui passant pel que jo estic passant i així conèixer-nos mútuament. El meu correu és -----------------o@hotmail.com i el meu mòbil ---------.)



Moltíssimes gràcies per tot el que esteu fent, per la vostra feina i merci per ajudar-me a ser una mica més feliç llegint aquest text i fent el que creieu convenient. Espero resposta amb ganes de veure la vida d'una manera millor i diferent (us demanaria que m'aviséssiu al meu correu personal o per WhatsApp un cop hàgiu respost el correu, perquè ara estaré uns dies fora i potser no tindré gaire temps de visitar el web). Gràcies per tot i per aquesta gran pàgina web que formarà per sempre part de la meva vida!!!

Hola!

Gràcies per la teva consulta!

Primer de tot, pensem que és molt important que diguis als teus pares que vas a terapia. De fet, no hauries de poder fer terapia amb cap psicòleg si tens 17 anys (o sigui, ets menor d’edat) i els teus pares no han donat el consentiment patern. Això és molt important per evitar tenir problemas o que el psiòleg que t’atén tingui problemas legals.

En segon lloc, valorem moltíssim la feina que estàs fent i la tasca que fas amb el psicòleg que t’atén és molt important: continua treballant i explica-li tot això que ens has explicat a nosaltres.

Més coses: conèixer persones amb TOC. Això ho pdories parlar amb el teu psicòleg perquè será ell qui coneixerà persones amb la teva mateixa dificultat o grups que hi hagi per Girona. És important que sigui ell qui t’ajudi a fer el contacte.

Segueix endavant, confía amb la teva familia perquè si tens un diagnòstic de TOC, és molt important que es teus pares ho sàpiguen perquè també et puguin ajudar.

I un cop fet tot això, podràs començar a valorar com conèixer algú per a tenir una relació de parlla!

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81

Per cert, veuràs que hem esborrat les teves dades de contacte perquè no le spodem posar per aquí i nosaltres només atenem a través del consultori.
Gràcies!