Dubte/reflexió COMPLET

Hola! Aquests dies m'estic plantejant un dubte, reflexió, no sé com dir-ho:

Per què hem de passar la resta dels nostres dies amb el nostre marit o muller, amb la nostra parella? Per què no podem passar-los amb els nostre millor amic o amiga? No és ell (o en el meu cas ella) qui millor ens coneix i entén? La persona que està disposada a fer-ho tot per nosaltres? I ho dic en el sentit d'amistat.

Per què hem de substituir aquesta relació de confiança absoluta amb una altra persona?
Amb la parella formaràs una família, però el millor amic o amiga també és part de la nostra família. En el meu cas ella és com una germana per a mi (per no dir que sento que és jo mateixa), i no m'agradaria que al futur la nostra relació canviés.
No podríem viure juntes? Com una gran família? Potser una al costat de l'altra, cadascuna amb la seva parella, però juntes.

M'entristeix el fet que veig que els meus pares ja no parlen amb els seus millors amics de quan tenien la meva edat, tenen altres amics. Això si que no ho vull, no vull canviar la meva millor amiga per res del món.
Sé que a la vida trobarem molts amics, coneixerem persones fantàstiques (potser una d'aquestes la nostra parella), jo mateixa ho he descobert amb la meva millor amiga(a qui conec des de fa només uns mesos, però com si la conegués de tota la vida). Des del primer dia vam tenir una connexió especial, una cosa que no m'havia passat mai amb ningú.

Per aquest motiu vull estar sempre amb ella, crec que una parella no és l'única persona que dóna sentit a la nostra vida.

És una reflexió molt bonica yoyomi. I, de fet, tu has d-escollir realment amb qui vols estar dia a dia i si no vols estar amb parella tens tot el dret.

La societat ens empeny a fer unes coses però no tenim perquè seguir aquestes directrius. És molt important que tu t'escoltis a tu mateixa i escullis realment el que et farà feliç!

Sort i graces per la confiança!

Elena Crespi i Asensio
Psicòloga
Instagram: @elenacrespi81
www.elenacrespi.com