No se que fer amb la noia que m'agrada

Hola tinc 16 anys i tinc el següent problema:

Porto desde 1er de ESO completament enamorat d'una noia per a la qual nomès sòc el seu "millor amic", el seu "germa". El cas és que sempre e tingut una mica de complexe i mai he tingut el valo per dir-li res. A classe nomès pensava en ella, a casa nomès pensava en ella, a entreno nomè pensava en ella...
Altres nois que la tractaven pitjor i nomès volien liarse amb ella aconseguien enamorar-la, aixo feia que jo el sentis fatal amb mi mateix perque creia que era culpa meva per no ser ni tant guapo com ells, ni tant alt... llavors vaig intentar estar amb altre noies pro tot el que sento per ella em feia sentir malament i m'impedia estar be amb altres noies. Com no volia continuar aixi vaig decidir tallar d'arrel i evitar estar amb ella, parlar amb ella... fins al punt de cambiarme d'insti perque estic segur que amb ella a classe no em treuria el batxillerat. Porto practicament tot l'estiu sense quedar amb ella pro hi pensu constantment, crec que estic molt enamorat encara i el pitjor de tot es que ella nomes em veu com al seu "millor amic"...

Em podriau aconsellar que fer siusplau? Estic molt perdut😔

Pd: tothom sap que jo estic enamorat d'ella. Fins i tot ella u sap perque molts cops li he deixat caure indirectes com autopistes.

Hola anònim,

Doncs sembla que estàs en un carreró sense sortida! Ella ja sap el que sents tu per ella, no? i tot i així no hi ha cap canvi ni cap apropament....

Et toca prendre una decisió, no creus? Quines alternatives hi ha?

- Dir-li directament el que sents i veure la seva reacció
- Continuar evitant-la com fins ara, però sense oblidar-la
- Prendre la decisió de voler tancar aquesta història i començar a oblidar-la
- Ser amic seu i callar els teus sentiments

Totes les opcions tenen risc i segurament totes et poden fer mal. Has de buscar l'alternativa que s'adigui més a la teva manera de ser i, sobreto, la que t'ajudi a estar millor en un futur.

Sembla que ella ja t'ha donat algunes senyals del seu interès cap a tu, no creus? Sé que és dolorós, però a vegades la millor decisió és tancar voluntàriament una història que no porta enlloc i que només ens fa patir... però està a les teves mans.

Una abraçada!
Laia Sala