Amigues...

Avui he quedat amb la meva (suposadament) millor amiga. I com fem sempre, ens canviem els mòbils perquè així ho veiem tot l'una de l'altra. He anat mirant converses del Whatsapp i he vist una conversa amb una (també suposadament) amiga meva que deia que la meva millor amiga s'enfadaria amb mi perquè soc una falsa (paraules textuals seves). Jo he pensat demà li comentaràs, i en fi que després hi ha agut un petit problema. Resulta que la meva millor amiga l'hi havia dit al nen que em mola (que ja fa setmanes que quedem i tal... i no sé perquè però m'agafa la mà quant caminem i està molt "carinyós" amb mi), que em mola, i el nen m'ha obert dient-m'he que avui m'havia notat rara (perquè havíem quedat) i jo li he dit que era perquè el dia no m'havia anat gaire bé i tal... i m'ha dit (a la meva millor amiga li posaré el nom de "Pepa" perquè es fa llarg escriure-ho tot) que la Pepa l'hi havia dit que jo li molava, i jo li he dit que ja ho sabia i m'ha dit: sincerament, no em moles; i jo allà doncs no em faigs il·lusions, bé que total un embolic. I després l'hi he dit a la Pepa que l'havia liada dient-li allò i que ja n'estava farta (perquè ja m'ho havia fet altres vegades) i he aprofitat per dir-li que havia vist la conversació amb aquella amiga meva i m'ha dit que ja feia dies que estaven parlant de mi i que els hi feia ràbia que anés amb altres nenes i això, i no ho he entès, clarament. Perquè aviam, em digueu falsa, fins aquí arribo (tot i que jo crec que no he fet res en cap moment per ser-ho), però que després parleu malament de mi a les meves esquenes? Jo això no ho capto. O sigui, penseu: em diuen falsa i que s'emprenyaran amb mi perquè sóc falsa i xerren malament de mi a darrera meu...

En fi que no sé que he de fer. Perquè ara em demanen perdó però es que no ho he acabat d'entendre. Encara estic flipant.

Ai Heeeeeeeleeeeeeen quin embolic que tens! Primer em presento, sóc la Marina Marull, psicòloga a InterPersonal Vic. A veure si puc ajudar-te una mica. És normal tenir embolics amb les amigues durant l'adolescència, però vull dir-te que m'agrada molt com penses, ja que has fet un molt bon raonament al final del teu escrit. Per tant, crec que podràs entendre perfectament el que et diré ara. Dir-te falsa és una excusa, és igual, podrien haver dit tonta, falsa, xula,... no sé el que sigui. quan alguna amiga t'acusi d'alguna cosa, no perdis el temps pensant si té raó o no en aquella acusació, sinó que el primer que has de pensar és: perquè parla així de mi? És igual l'excusa que posi, hi ha d'haver alguna cosa que faci que de cop una bona amiga t'acusi! Per tant, una bona reacció seria dir-li: "som amigues i saps que si faig alguna cosa que no t'agrada m'ho has de dir per intentar solucionar-ho. Si no m'ho dius o ho dius abans a altra gent em fas mal ja que no em dones l'oportunitat de rectificar." Jo crec que aquesta és una bona manera d'evitar conflictes entre vosaltres, les amigues han de ser-hi en els mals moments, no provocar-los!
Una abraçada ben forta! Has actuat molt bé!Marina Marull
www.interpersonal.cat