Sóc una noia de quinze anys (quasi setze) i tinc un germà dos anys més petit que jo (en té tretze). Durant aquests últims dos anys o així, noto com que el meu germà està molt "a sobre" meu, en el sentit que no em deixa estar sola. Quan quedo amb amigues, ell també vol venir i li dic que no, perquè a veure sembla que no tingui amics i que sempre hagi d'anar amb mi. També, ara que és estiu, anem al poble de ma àvia on tenim una colla d'uns cinc o sis i la majoria som noies, de diferents edats, i hi ha un noi. Em fa rabia perquè sempre ha d'anar darrere meu com si fos un "perrito faldero" i ja m'agobia. Li dic que vagi amb el noi però no vol perquè diu que no el coneix i que blablabla. A més a més, quan estic a la meva habitació tan tranquil·la llegint, em diu si vull jugar amb ell i li dic que no. Llavors sempre posa l'excusa de que ningú vol jugar amb ell i també, reconec que em poso borde amb ell però arriba un moment que ja no puc més i pff, em treu de polleguera. I és que a sobre crec que ja és força grandet com per quedar amb els seus amics, formar una colla amb gent de la seva edat, etc... Sé que als nois els hi costa més madurar i aquestes coses, però me'l veig que als 18 encara m'estarà al costat. A sobre, per acabar-ho de rematar, quan anem pel carrer i s'avorreix, comença a donar-me petites patades, però quan ja porta una estona, perdo la paciència i li dono jo una de més forta, llavors es queixa als meus pares, però com saben que cada dia amb ell és el mateix, ja li foten bronca. He arribat a plorar per culpa d'ell, perquè arriba un moment que em supera i no puc aguantar-lo més, no puc, se'm fa impossible.
Cal remarcar, però, que el meu germà té un problema de conducte que es diu TOD (Transtorn Oposicionista Desafiant) i potser també pot influir en el seu comportament.
Necessito consells per poder treure-me'l de sobre!
Moltes gràcies.
Elena Crespi Data: 04/07/2016 07:44
Hola laauraa3010!
Gràcies per la confiança!
Sembla que el teu germà està en aquell moment tan complicat en que encara é sun nen però està canviant cap a noi i va ben perdut.
I tu n'stàs pagant les conseqüències!
Una de les coses que pots fer és intentar parlar amb ell de manera seriosa, sense bronques, sinó dient--li com ets sents amb normalitat i naturalitat. Explicant-li què necessites, I potser poder trobar moments els que pugui venir amb tu i no t'agobiï però també t'hauria de deixar moments en els que puguis anar tu sola...
Comenta a casa teva, també de manera seriosa, el que et passa i com et trobes amb ell... i, evidentment, evita el fer-lu patades de peu més fortes peruqè llavors etàs reforçant el seu TOD.
Una abraçada!
Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
