Hola!
Ostres! Quanta ràbia que tens a dins. Has pogut mai explicar al teu pare que et sents així?
Entenem que aquest canvi suposés un gran daltabaix per tu, perquè et va canviar la teva vida sense que ell t'ho consultés. Però també has de veure l'altra banda: el teu pare té dret a tornar a ser feliç i si aquesta dona ho ha aconseguit, no te n'alegres? Recorda que ell no ha deixat de ser el teu pare i estem convençudes que faria el possible per tal que tu estiguis bé.
Potser hauràs d'agafar-lo un dia i explicar-li exactament com et sents, perquè ell també et pugui explicar la seva versió dels fets. A vegades la vida ens fa prendre decisions que no agraden a tothom, però podem fer dues coses:
- Enfadar-nos i deixar que la ràbia no ens deixi viure
- Intentar entendre-ho i buscar alguna manera d'estar millor.
Potser trobes a faltar al teu pare i t'agradaria passar més hores amb ell, per què no l'hi proposes?
Quan parlis amb ell, en comptes de fer-li retrets, parla de les teves necessitats. del que t'agradaria, de les coses que ell podria fer per tal que tu estiguis millor. Potser així arribareu a bons acords ;)
Una abraçada bonica,
Laia Sala