ESTIC FARTA DE TOTHOM

Hola,

escric aquest correu perquè estic farta de la gent que em diu que he de parar.

No entenc perquè la gent que m'envolta no em respecta i em deixa viure la meva vida. Vale, sí, potser el que faig de no menjar i vomitar no es sa, però déu meu, per què no em deixen en pau? Es que no costat tant d'entendre. Es la meva vida. Jo no li dic a ningú com s'ha de viure, pues perquè no em paren de molestar?

Estic farta dels comentaris de tots els meus amics. Sembla que no vulguin que sigui feliç. I el mateix passa amb la meva familia. No saps quantes vegades he sentit: Has de menjar. Pues no, collons, no vull menjar. Abans prefereixo morirme que menjar.

Es que ja no sé com dir-ho perque sels hi fiqui la idea al cap de que passo de tornar-me una gorda. No, no vull viure així.

Necessito ajuda per dirlis als meus pares i amics això. Com els hi dic? Siusplau ajuda.

Gracies

Hola Mariona!
Gràcies per escriure al consultori. T’entenc, entenc que estiguis enfadada, i que tinguis la sensació de que tothom es fica en la teva vida i en les teves decisions. El menjar és el que d’alguna manera utilitzes per poder marcar els límits i això fa que encara t’enfadi més que et toquin aquest tema.
Tot i així, malauradament tant els teus amics com la teva família tenen tota la raó del món, ja que no menjar o provocar-se el vòmit no és viure la teva vida és que estàs patint un trastorn psicològic greu que està molt lluny de que et sentis feliç.
Em sap molt greu que ho interpretis com que no et respecten ja que en realitat el que estan mostrant-te és un amor infinit. T’hauries d’enfadar perquè fessin el contrari però no perquè vagin darrera teu. Saben que no estàs bé, que no et sents bé amb tu mateixa i el més important, que necessites ajuda.
Em sembla bé si vols ser tu la que prens les decisions però aleshores plantejat quina és la més encertada. Seguir fent-te mal a tu mateixa? No ho sé... que faries si li estigués passant això a la teva millor amiga? Què li recomanaries?
Sé que tens la sensació de que tens el control, però això no és cert, la malaltia t’està controlant a tu... i és important que el més aviat possible comencis a fer alguna cosa per recuperar-te. El tema no és que vagis a un metge o a un psicòleg perquè t’obligui a menjar o perquè t’engreixis sinó que puguis trobar un espai en el que et sentis segura i pugis parlar del que t’està passant, treballar les teves emocions i com gestionar-les i millorar la teva autoestima.
Si vols pots posar-te en contacte amb nosaltres i fins i tot venir a parlar-ho amb mi si ho prefereixes. Estem al centre de Barcelona. Et deixo aquí el telèfon per si vols trucar i concertar una visita. Si truques demana per mi.
93 454 91 09
Una abraçada guapa!
Carlota López Ballestar