ANORÈXIA, BULÍMIA I UNIVERSITAT

Bones!
Suposo que de tantes consultes que us he fet ja em coneixeu :'). Bé, exactament no és un dubte sobre alimentació, però ho poso aquí que és el lloc més indicat.
Sóc de Tarragona, he fet la selectivitat aquest any i la meva idea principal si em dóna la nota és marxar a estudiar a Barcelona al setembre, per fer la carrera allà. El meu problema és que (segurament) tinc anorèxia, bulímia i depressió(no estic diagnosticada per metges) i sincerament, no sé què fer amb la meva vida. D'una banda, crec que marxar de casa és una gran oportunitat , em fa il.lusió i tinc ganes, i a més per la carrera que vull fer tindria més oportunitats allà. D'altra banda, penso en la meva situació actual, i no em veig capaç de viure fora de casa. Ningú de la meva família o amics sap lo de les malalties, ara estic baixant de pes i espero seguir així durant l'estiu. Em fa por que m'ho diagnostiquin aquest estiu, pel tema de la carrera i tot. No sé si hauria d'anar a un nutricionista, psicòleg o el que sigui, i em sap greu que els meus pares m'hagin de pagar el meu capritx de viure fora i a més el tractament pels tca i la depressió. Sé que si visc fora tot es descontrolarà, que no menjaré i/o m'afartaré, que continuaré vomitant, tallant-me... Però no els hi puc explicar, i jo vull marxar a Barcelona! El tema de l'hospital de dia o similars entra per la Seguretat Social?
Només una profe de l'insti sap que no menjo gaire, encara que jo li dic que sí, perquè un dia em vaig marejar mooolt a classe per no haver esmorzat(no li vaig dir que tampoc ho havia fet a casa), i al dia següent em va portar un coc i em va obligar a menjar-me'l(el vaig vomitar després), i l'altre dia, a la graduació, va veure que vaig trigar mitja hora a menjar només l'enciam i el tomàquet de l'amanida, que em vaig deixar mitja lasanya i no vaig menjar postre. Vam estar parlant i em va dir si sabia que podria caure malalta, que havia de menjar... i em va preguntar si per mi el menjar és un plaer, jo li vaig dir que no, que era una cosa més, encara que em moria per dir-li que per mi és un maleït infern... No sé, em fa por que li digui algo als meus pares o així...
QUÈ FAIG AMB LA MEVA VIDA? Sé que estic malalta, que m'estic matant lentament per dintre i que és dolent per a mi, però he de seguir així, es una puta droga que no puc deixar mai. Tu aniries a BCN en el meu estat? Què faig?

Hola guapa!
La veritat és que m’ al•lego molt de que hagis escrit al consultori. Has explicat molta informació important i t’ho agraeixo.
També et felicito per estar demanant ajuda i per ser conscient de que ESTÀS MALALTA, PATEIXES UN TRASTORN ALIMENTARI I NECESSITES AJUDA.
Sé que ara el tema dels estudis és el que més et preocupa. Jo no et puc dir que facis una cosa o facis l’altre però el que si que et puc dir és que si vens a Barcelona estan malalta més que gaudir de la llibertat i de l’experiència ho passaràs malament perquè sentiràs constantment el descontrol. Pensa… tu que li recomanaries fer a la teva millor amiga? Oblida que ets tu i pensa que li diries.
Jo a la meva millor amiga ni aconsellaria que es quedes a Tarragona i li diria que un cop estigués bé ja podria plantejar-se fer un traspàs d’expedient a una universitat de Barcelona o que ja podria estudiar allà un màster. Potser a Barcelona hi ha més oportunitats de feina però no en els estudis.
Si estàs estudiant i no estàs treballant amb la matricula de l’ institut o de la universitat t’entra una assegurança escolar que et cobriria un tractament a un centre concertat. A Tarragona just han obert el centre ABB on et podrien ajudar molt.
Per la via pública hauries d’anar al CAP al teu metge de capçalera, que et derivaria al CSMIJ o al CSMA i allà valorarien on t’han de derivar.
Jo penso que ara mateix et recomanaria o que vinguis un dia a l’ACAB i així podem coneixe’ns i ho parlem amb calma o que directament, si ja ets major d’edat, demanis hora al centre ABB. Crec que és molt important que ho parlis amb la teva família, tu ets conscient de que estàs molt malament i estàs patint molt. No et mereixes passar sola per tot aquest horror.
El trastorn alimentari no és una droga, és un trastorn psicològic greu en que la persona ho passa molt malament. Per això t’estàs tallant i fent mal a tu mateixa. Et demano sisplau que deixis de fer-ho, saps perfectament que no alivia res ni soluciona com et sents amb tu mateixa.
Moltes vegades les persones pensen que el trastorn de la conducta alimentària apareix només perquè la persona no s’agrada a si mateixa, o per que s’obsessiona amb el cos i amb el menjar, i tot i que en certa part això hi és també és molt important veure el que hi ha darrera, el perquè a aquesta persona li ha passat això. Molts cops el trastorn apareix quan a la teva vida comencen a passar coses desagradables, com que et tractin malament a l’escola, la separació dels pares, una mort que no saps com portar, la ruptura d’una parella, etc..., et sents molt malament i no saps com gestionar la situació. Per això, el més important és que la persona parli d’això més que del cos.
Aquests són els passos que hauries de seguir:

-Demanar ajuda i explicar el que et passa aquest ja l’has fet i et felicito

-Parlar aquesta mateixa setmana amb els teus pares (o els dos o amb el que tinguis més confiança)

-Trucar a l’ACAB o al Centre ABB de Tarragona. Si truques a ACAB demana per mi i busquem un dia per parlar amb calma. El nostre telèfon és el 93 454 91 09
Espero haver-te ajudat una mica.
Una abraçada molt gran
Carlota López Ballestar