AJUDA NO SE QUE FER...

Hola, no se per on començar.. sincerament ja porto molt de temps intentant buscar ajuda amb tot el que et dire i no se que fer, espero que almenys em puguis ajudar en algo...
Primer de tot estic farta de la meva familia porto anys malament i per mi ja fa temps que no son familia, fa anys estavem minimament be si treiem que em pegaven per qualsevol tonteria, pero es que he arribat a un punt en el que no els soporto perque sempre m'estan fent la vida impossible, no em volen pagar res, si m'intento suicidar els i es igual, si deixo de menjar passen si em veuen plorar passen de mi, no m'ajuden en res, asobre visc lluny dels meus amics i no em volen portar i els i dono opcions sempre de pagarme el carnet de moto per poguer mourem sense dependre d'ells perque ara treballo i m'ho puc pagar i no em volen ni portar a l'autoescola... i es que sempre les paguen totes amb mi i estic farta i no em digueu de parlar amb ells perque ho he intentat mil cops i no m'escolten o directament es fan els bojos. Estic farta de que els meus propis pares no em paguin coses necesaries que necesito pero en canvi tabac i altres coses per ells si... l'altre dia per exemple tenia que cmpar fulls per l'insti i "me mare" em va fotre bronca ya ves tu 3 euros i es que ni aixo... he perdut molts amics per culpa d'ells ia gent que estimava. Lo que em fa més rabia es que a casa amb el meu germa i amb mi son uns monstres i amb la familia pero despres amb l'altre gent es fan les bones persones.. asobre no tinc a ningu de la familia perque no em porto amb ningu per culpa d'ells. L'altre dia li vaig explicar al meu professor de repas tot perque necesitava desfogarme i ell em coneix desde petita i acabar parlan amb ells i despres em van monar un poyo que " me mare" em va acabar dien que perque no em suicidava d'una vegada, que m'odiava i tot aixo perque o crec que li fa rabia acceptar la veritat... i paralelament a aixo la meva millor amiga tenia problemes amb el menjar intents de suicidi i fa uns mesos que ja no ens portem perque em vas donar compte que s'profitava de mi perque em pasava dies ploran perque sintentava suiciadar em va arrribar a agafar un atac d'ansietat per ella, he estat sempre per ella i ella es dedicava a parlar malament de mi a les esquenes i per un costat la trobo molt a faltar perque era el meu dia a dia pero per altre penso que he fet be perque sempre estava maolament amb tot aixo acumulat...
enfi que desde que estic aixi estic fatal, porto temps demanan un psicoleg pero com podras comprendre entre que ningu m'escolta ni es preucupa per mi es impossible... la meva millor amiga un dia li va explicar a la seva psicologa tot el que em pasava i es va quedar flpan i li va preguntar si no tenia cap problema en plan enganxada als porros o anorexia o intents de suicidis i no la vritat pero estic molt farta de tot... sempre m'estic fent la forta pero estic destrosada.

Gracies, agrairia que aixo no es publiques a cap lloc sincerament...

Lai,
et recomanem que busquis ajuda d'algú que pugui parlar amb els teus pares: una professora o professor de classe. Potsre si parles amb algú de confiança, ells podran parlar amb els teus pares i ells llavors posaran atenció a tot el que et passa.

És molt important que no es quedi aquí això i que ho comentis a algun adult de confiança.

Una abraçada i cuida't molt!


Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81