Encara no t'he oblidat...

Avui fa nou mesos des de que ho vam deixar perdre tot. I esque passa tan rapid el temps... És cada dia una rutina, i encara estic esperant que en qualsevol dia tu apareixis i fagis que novament tot em somrigui i jo sigui més feliç. Com he dit passa rapid el temps, però els records per desgràcia es queden i sempre estaràn al meu cap. Però el problema és que aquests records encara em fan mal. Ja nose que fer per oblidar-te. Em van dir que amb el temps s'acabarien els mals i podria recordar-te sense que em fessis mal, però no és així. Jo encara et segueixo recordant i estimant també. Suposo que algun dia ja t'oblidaré i espero que sigui aviat perquè jo també tinc dret de disfrutar la vida. Quan t'oblidi ja podré recordar el que vam passar com un estiu únic i irrepetible. Però mentre no arribi aquest moment en que ja no em fagis mal, hauré d'estar patint i pensant amb tu en cada moment. Encara no te oblidat, encara no.

Hola,

Tens molta raó, oblidar una persona és un procés que pot ser molt llarg i el que escrius destil·la molt dolor...
Et deixo algunes estratègies que, potser, et poden ajudar:





Una abraçada!
Laia Sala