Sóc una alumna i això és per tu.

Hola, professor. Sóc una alumna teva. Necessitava escriure això en públic. Segurament no ho llegiràs, però ja hauré tret els meus sentiments cap a fora.
Tu ets professor, jo sóc alumna. Ens portem molts anys, ho sé. Aquest és el segon any que em tens d'alumna. L'any passat per mi no éres res. Un professor. Però aquest any, vaig arribar el primer dia, et vaig mirar, i vaig tenir unes ganes boges d'estar amb tu. Cada vegada que et miro, m'enamoro més de tu.

Tinc ganes de que mai arribi el cap de setmana per estar amb tu. Quant em dónes les notes, els teus ulls verds, petitons, m'ipnotitzen. A classe, les mirades que se'ns creuen em fan feliç, i les que jo et disparo sense por no se s'hi t'ho fan a tu. I les teves bromes... les teves bromes... és el millor que hi ha al món.
Quan t'equivoques i a una noia li dius el meu nom. I quan jo faig el mateix. Quan ens saludem per l'escola, que no sé si dir hola, adéu, o senzillament dedicar-te un somriure. I tu sempre amb tanta naturalitat.
Quan estàs parlant de no sé què i dius la paraula "nòvios" i em senyales, dissimuladament. Quan portem una roba semblant.
Quan el teu braç envolta el meu coll i noto la teva pell calenta sobre la meva. Odio el final de curs, no vull que s'acabi mai aquest somni de veure't cada dia. De mirar-nos cada dia.
Quan et veig a tu.
T'ho he dit mai que sóc la noia més feliç del món quan et veig?
Tinc ganes d'estar amb tu, d'abraçar-te, de besar-te...
Tens nòvia i m'és igual. Jo només sé que vull estar amb tu i que...

T'estimo.

Bones,

Quina intensitat d'emocions! A vegades l'anonimat ens ajuda a ser més valents per expressar els nostres sentiments, oi? Aquí deixem la carta publicada, a veure si arriba al seu destinatari.

Una abraçada
Laia Sala