Desesperada, què puc fer??

Escric aquest correu perquè des de fa un temps crec que estic fent tonteries amb el menjar que em porten problemes i m'estic començant a preocupar. Fins i tot em plantejo si puc estar a punt de patint un trastorn alimentici: ja sigui bulímia, anorèxia o fins i tot obesitat!!

Sempre he menjat amb molta ansietat i compulsió, però estava prima perquè feia atletisme i ho cremava tot, però fa un any i mig, qua tenia 14 anys (ara en tinc 15) els problemes van començar perquè vaig deixar de córrer i clar, com seguia endrapant a la mateixa velocitat vaig augmentar considerablement de pes.

No em plantejava que em pogués posar grassa perquè mai ho havia estat i no m'imaginava a mi, sempre tant prima, marcada com a "gorda", i per això no feia cas a la bàscula que cada cop pujava més fins que va arribar l'estiu, hora de posar-se pantalons curts, i es van veure les meves cames idèntiques a pernils i els comentaris van començar: "que si cames de gorda", "que si a veure si ens posem a dieta". Tonteries d'una o dos persones que a mi m'afectaven molt i que van fer que després de molts plors comencés la meva pròpia dieta.

Primer em va entrar una obsessió per menjar sa: menjava les quantitats que fossin però res calòric, i clar, quan anàvem a sopar algun lloc em frustrava molt perquè tot tenia carbohidrats i jo no "podia" menjar-ne però en tenia ganes i em barallava amb ma mare(amb això vaig baixar de pesar 67 (la meva altura és d' 1,68) a pesar per la nit 65 i pel dematí 64). Després com aquesta dieta no acabava de funcionar vaig passar a menjar tot el que fos calòric i em pogués vindre de gust durant el dia a l'hora d'esmorzar que és quan el metabolisme està més accelerat i després no menjar res amb grassa i amb poques quantitats ( amb això si no recordo malament vaig passar a pesar 62 kg als matins).

I ara, després d'haver passat per molts tipus de dietes personalitzades faig coses que no són gens saludables. Durant dos dies a la setmana (divendres i dissabte) m'empatxo com una boja: magdalenes, bollicaus, xocolata, pizza..Fins que el mal que em fa l'estòmac i la sensació de que m'està a punt d'explotar em fa parar i moltes vegades m'obliga a provocar-me el vòmit de tant mal que em fa tot . I després, de diumenge a dijous no menjo pràcticament res: 2 peces de fruita per esmorzar, una peça de fruita per dinar i una mica d'enciam sola, de berenar res i per sopar un tros de carn o peix i una fruita.
No és una dieta equilibrada i a part em fa patir perquè entre diumenge i dijous passo molta gana i em moro per provar el que sigui i els divendres i els dissabtes em fa moltíssim mal l'estomac i em sento bruta per dins i gorda i sé que m'acabaré inflant a laxants a part de provocar-me el vòmit cosa que ja acostumo a fer , però es que és l'única que em serveix per baixar de pes i poder seguir mantenint encara que només siguin dos dies de la setmana els hàbits que tenia abans de deixar de córrer que eren menjar el que em venia absolutament de gust. També em preocupa que amb aquesta dieta varï tant de pes. Fent una mitja: Divendres al de matí (just abans de començar a empatxar-me): 58,9kg Dissabte al de matí: 61,6kg, Diumenge al de matí: 62,4 kg, Dilluns al de matí: 61,3 kg, Dimarts al de matí: 60,1 kg, Dimecres al de matí: 59,3 kg, Dijous al dematí: 59kg

He escrit això perquè m'acabo de pesar després de l'empatx d' avui divendres (és per la nit) i peso més del normal i estic molt angustiada. M'he intentat provocar el vòmit però no he pogut, les farmàcies estan tancades per comprar laxants i no em queda tabac per cremar calories i em fa por acabar obesa!!!!!!!!!!!! No vull patir trastorn per afartament! No sé què fer!! Pensava que si fumava porros aprimaria de cop i sense fer cap bestiesa d'aquestes però tampoc funciona i estic desesperada.

Marina, gràcies per escriures'na.

Primer de tote t recomanem que la consulta la facis al consultori d'alimentació ja que elles et podran orientar molt millor.

Si que veiem que tens força creences errònies sobre què et pot aprimar i què no i, per això, pensem que parlar amb una especialista et podrà ajudar de veritat.

Nosaltres comentarem a les psicòlogues d'alimentació que mirina questa consulta, per si no l'has escrit en el sue apartat i així et puguin ajudar.


Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com
Instagram: @elenacrespi81

Hola!!

L'Elena Crespi ens ha demanat que t'aconsellem, per tant, intentaré ajudar-te. Sóc la Laura Medrano, del consultori d'alimentació.

En primer lloc vull dir-te que has fet molt bé de demanar ajuda ja que per tot el que expliques és obvi que t'ho estàs passant molt malament i que estàs patint bastant. Sembla que els problemes amb el menjar van començar quan vas deixar de fer esport, que aleshores el teu cos va començar a canviar i els teus hàbits alimentaris van començar a preocupar-te més, i d'això ja fa un temps.

En el moment actual si que puc afirmar-te que molt probablement estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària ja que pel que expliques estàs obsessionada amb el que has de menjar i el que no, necessites pesar-te cada dia, tens por a convertir-te en una persona obesa, et sents malament després d'haver menjat i intentes provocar-te el vòmit o utilitzar pastilles... Tot això són símptomes comuns en les persones que estan patint una malaltia d'aquestes, i a més s'hi suma que estas vivint tot això amb malestar i preocupació.

Marina, has de saber que tu no tens la culpa de que t'hagi passat això ni de que estiguis amb aquest descontrol, però si que està en les teves mans el demanar ajuda professional per a que te'n puguis sortir i deixar enrrere aquestes pors i aquesta forma d'alimentar-te que t'està fent mal.
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties que les pateixen força persones, per tant no estàs sola en això, però si que és veritat que per curar-te és necessari que facis un tractament. Hi ha especialistes molt bons que entendran perfectament el que et passa, les pors que tens, les inseguretats, i poc a poc t'ajudaran a que et vagis sentint millor. Com que tens 15 anys, necessites que un adult t'acompanyi al metge, per tant el nostre consell és que ho parlis a casa amb els pares o amb algun germà gran (major de 18 anys) o amb algun professor amb qui tinguis confiança.

Sé que pensaràs que no ho vols dir a ningú o que potser et sents culpable o et fa vergonya, però has de ser valenta i atrevir-te a demanar ajuda a algun adult del teu entorn ja que serà la única manera de que deixis enrere tot aquest caos i que poc a poc et vagis sentint millor amb tu mateixa. Per fer-ho pots escriure una carta o un mail explicant com et sents (semblant al que ens has escrit a nosaltres), ja que al no haver d'explicar-ho cara a cara, potser et serà més fàcil. També pots ensenyar-los directament el missatge que ens has escrit (i si vols la nostra resposta) i també t'estalviaràs el mal moment de dir-ho.

Et deixo les dades de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) perquè si vols pots trucar-me per telèfon i parlem una mica de com estàs i t'aconsello que pots fer amb el tema de l'alimentació. També els hi pots donar el telèfon als teus pares o a la persona a qui ho expliquis per a que em truquin. Si jo no hi sóc, qualsevol de les meves companyes també et podrà ajudar. El telèfon és el 93 454 91 09 i estem a Barcelona, al Carrer Mallorca 198.

T'animo a que siguis valenta i et donis la oportunitat de demanar ajuda per a sortir de tot això el més aviat possible.

Un petó ben fort,

Laura Medrano