TCA? No crec.. (M)

Hola, primer de tot, gràcies per contestar esta consulta.
No sé per on començar... Fa un any i mig (a començaments de 2n d'ESO) em volia aprimar costés el que costés. Vaig estar un temps on no menjava res fins la hora de sopar, vaig estar bastant temps així, en un temps vaig intentar menjar bé, i he estat més o menys bé fins fa uns mesos. Em salto àpats, dic que ni tinc gana, amago menjar a servilletes, tiro els entrepans a l'institut, si puc evitar menjar ho faig. Les persones al meu voltant diuen que estic bé pero no els crec, menteixen o ho diuen per quedar bé amb mi. Peso 47 kg i medeixo 1,60 m més o menys. Em peso cada matí, hi ha vegades que em peso després de cada menjada, i quan veig que he pujat 100 grams em poso malament, m'odio encara més. Quan baixo de pes m'alegro, encara que em segueixo veient gorda. També he intentat vomitar tres o quatre vegades pero no m'ha sortit. El cas es que tinc una amiga a distància que em veu en fotos i eso i que sap lo insegura que em sento i l'altre dia em va dir que debia tenir un TCA, que no era sa el que feia i que em veia gorda quan no ho estava. Em va deixar pensant, però esque només em veig com sóc, gorda. Els meus pares no saben res, inclús diuen que estic una mica prima i no els hi puc contar res, no és de les relacions en les que hi ha confiança.

Hola preciosa!

Em sap greu dir-te que per tot el que expliques és molt possible que la teva amiga tingui raó i que estiguis patint un TCA. Tot això que dius que et passa en relació al menjar, a la obsessió que tens amb el menjar, la necessitat de tenir-te que pesar cada dos per tres, que quan veus que has pujat de pes una mica et sents fatal, que et veus grassa quan la resta de persones del teu voltant et diuen que no és cert... Tot això els hi passa a les persones que estan patint un TCA.

Els TCA són malalties que si no es posen en mans de terapeutes especialistes poden arribar a ser molt greus, i sobretot provocar en la persona que ho té, en aquest cas tu, molt patiment, malestar, inseguretat, ... que amb el temps s'acaben convertint en problemes molt greus.

El nostre consell és que expliquis com ets sents o inclús que imprimeixis el missatge que ens has escrit i que l'ensenyis als pares o alguna persona adulta que sigui de la teva confiança per a que et pugui donar un cop de mà. Dic una persona adulta perquè dedueixo que ets menor d'edat i per tant tu sola no pots anar al metge per a consultar què t'està passant. També pots aprofitar ara que el curs a l'Insti encara no ha acabat per parlar-ho amb el/la tutor/a o amb el psicòleg/a del cole o amb qui tinguis més confiança per fer-ho. Ells sabran com ajudar-te a sentir-te millor. De fet a algunes escoles també hi ha un servei d'infermeria on pots consultar problemes de salut de forma confidencial.

De veritat, no esperis més ja que pel que expliques t'ho estàs passant molt malament i amb ajuda especialitzada podràs sortir-te'n.

De totes formes et deixo les dades de contacte de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) per a que si vols (tu o els teus pares o qui sigui) ens feu un truc i puguem parlar tranquil·lament una estona. Si vols pots preguntar per mi, o si no hi sóc, qualsevol de les meves companyes podrà atendre't i aconsellar-te. El nostre telèfon és el 93 454 91 09.

Un petó molt fort i sigues valenta i demana ajuda. Encara que puguis pensar que la relació amb els teus pares no és molt bona o de molta confiança, en aquests casos hem de fer l'esforç d'explicar els nostres problemes per a que ens puguin ajudar.
Al cap i a la fi són els nostres pares.

Laura Medrano