Bon dia!
Per desgràcia quan un amic/a ens explica que té un problema relacionat amb la bulímia o l'anorèxia, no estem parlant de coses senzilles ni que tinguin una solució fàcil, de fet són malalties mentals que poden arribar a ser molt greus i el paper dels amics també és molt important.
El nostre consell és que parlis amb ell/a i intentis descobrir si els seus pares ho saben o no i si està fent tractament per la bulímia. Si no ho sap ningú i només t'ho ha explicat a tu, el nostre consell és que ho parlis amb algun adult (els seus pares i/o el seu tutor/a de l'Insti) que pugui acompanyar a aquesta persona al metge. Tens raó si penses que al explicar algo tant íntim del teu amic/a l'estaràs traicionant i que és possible que al principi s'enfadi amb tu, però has de saber que si amagues aquesta informació no li estaràs fent cap bé, ja que estem parlant de malalties greus que per a curar-se necessiten que els metges facin un tractament.
Si els seus pares ja ho saben i aquesta persona ja està en tractament, el teu paper ha de seguir sent el d'amic. Em refereixo en que no t'has de convertir en un policia que controli tot el que menja ni estar-li preguntant cada dia com es troba, sinó que es tracta de que estiguis al seu costat, que feu coses per distreure-us i passar-ho bé i que sàpiga que et té pel que necessiti. Has d'estar al seu costat i intentar evitar parlar-li de menjar ni del físic.
Una abraçada molt forta i gràcies per escriure'ns!!
Laura Medrano
