Carta per la meva mare

Hola adolescents, magradaria escriure una carta a la meva mare que fa anys que ens va deixar.
Mare, per aquí les coses han canviat molt, faig coses que se que no hauria de fer (vomito, em guardo les penes...) hi ha dies que penso que nose que hi faig aqui i només tinc ganes de marxar tant lluny com per estar amb tu, hi ha dies que no tinc forçes per continuar endavant pero llavors penso com tu vas afrontar el teu cancer penso que vas ser molt valenta i continuo aqui per no decepcionarte. Cada dia que passa noto que se menys de tu, com vas arrivar a morir? Vas boler deixar de fer quimioterapia o be ja no hi havia solucio per aquest cancer de pit? Passi el que passi vas ser molt valenta i per aquí mai t'oblidarem, encara que ja saps que la nostra familia mai ens parla de tu, es nota que hi ha dies que et trobem molt a faltar. Emcara que vas morir cuan era petita (4anys) tinc records com per exemple cuan estavem a l'hospital jugant a l'oca o cuan em posava al teu llit i cuan venia una infermera baixava corrents perque ens pensavem que ens diria algo, pero llavors encara era una nena, una nena que no sabia amb el que s'enfrontava la seva mare. MARE MAI T'OBLIDARE💌

Hola Marineta!

Ens has emocional molt amb la carta.

I et volem dir que és important que puguis construir-te de manera saludable, sense vomitar ni guardar-te les penes, amb ganes de viure...

Espero que la valentia de la teva mare també estigui dins teu!

Gràcies per la teva confiança!

Elena Crespi i Asensio
Psicòloga
Instagram: @elenacrespi81
www.elenacrespi.com