Enamorament i intent de desenamorament

Jugo a futbol des de molt petita. Fa 3 anys em van proposar per a ser entrenadora em va semblar una cosa divertida així que vaig provar. Durant el primer any era així com una ajudant però no anava als partits dels nens ni em comportava realment com a la segona entrenadora ni tan sols era considerada així a nivell del club. A l'any següent em van canviar el primer entrenador. Ell va fer que poc a poc m'anés ficant en l'equip i va ser el que em va animar a formar-me per tenir el títol i el meu propi equip m'ho vaig passar realment bé aquell any. Ell i jo parlàvem molt per WhatsApp. El considerava un molt bon amic fins que vaig pensar en la separació de l'estiu i va ser llavors quan em vaig adonar que realment estava enamorada d'ell. Durant l'estiu parlavem poc però jo seguia pensant ell. Enguany ja estic súper integrada dins del club i tindré el meu propi equip. La relació amb ell és bona, molt bona. Però té núvia i de vegades, crec q em veu com una nena petita perquè té 4 anys més. Necessito la feina però no se si aguantaré més amb ell al meu costat gairebé a diari. Han passat dos anys però el que se
nto cada dia es multiplica. Tinc por perquè estic segur que si li dic el que sento la nostra relació es tallarà però per l'altre costat això també és necessari per a la meva salut emocional.
Hi ha un altre noi q em va demanar lio fa poc però no m'agrada. D'una banda crec q si em lies amb ell em distanciaria una mica més d'el primer noi, però no vull q el sigui el meu primer lio, perquè se q no seria bonic.
En resum, necessito trucs per oblidar al meu primer amor convivint en el treball gairebé cada dia.
L'any que ve ja no el veuré més i això també em fa pensar en si explicar-li el q sento o no ...
Tinc un embolic molt gran al meu cap, així q espero que hagueu entès alguna cosa. Un petó i gràcies per fer aquest consultori. Se q la majoria de consultes que rebeu són igual però suposo que cadascú, com jo, pensa que la seva història és única i ha de comptarla l'així que gràcies per respondre-les totes.

Hola Claudia,

A veure si ens en sortim a desfer una mica aquest embolic:

Aquest noi que t'agrada, ara mateix té nòvia i no sembla que la vostra amistat tingui més intencions que la de compartir l'afició pel futbol. Entenc que t'ha fet sentir important i que t'ha valorat molt, i això t'ha fet sentir molt bé.
La manera d'oblidar una persona és posar distància. La distància física és difícil, però la virtual (intentar parlar menys per whatsapp amb ell, o només de temes de futbol) i sobretot la mental (posar el focus en tu, en fer allò que t'agrada i en reflexionar realment quin futur tindrieu junts) és el més important.

D'altra banda, si no et vols embolicar amb aquest segon noi, no ho facis! Els petons, les carícies i les abraçades són molt més intensos quan ens els fa una persona que estimem o que ens atrau, així que espera a trobar una persona amb la que et vingui de gust.

Sé que fa mal aquesta situació, però a vegades vivim amors que no poden ser reals i hem d'aprendre a posar-hi fi abans no ens fem mal....

Una abraçada!
Laia Sala