Marxo fora i

Hola!

L'any que bé marxo a l'estranger a fer el curs escolar i tothom m'ha dit que s'engreixa bastant (normalment) encara que facis esport i intentis controlar-te (a més que vaig a un país on es menja molt amb mantega...)
Fa ja com 4 anys que tinc problemes amb l'alimentació, encara que ja fa 2 mesos que més o menys o porto bé. Això de marxar ho he utilitzat com una motivació per millorar, ja que els últims anys ho he passat malament en aquest sentit. Baixava de pes, pujava, passava les tardes al gimnàs per tal de no engreixar, vaig aïllar-me de tothom i tot el que comporten aquests tipus de problemes... Els meus pares no en saben res i no vull que això de marxar m'afecti. Ara estic molt bé; tinc noves amigues i no hi penso tant en el menjar (és clar que hi ha dies que si, però no tan exagerat com abans) i no vull tornar a estar malament.
No se com fer-ho. Tinc por d'engreixar, de passar-ho malament i no poder gaudir del meu any. Se que anar fora 'sola' un any, vol dir viure moltes emocions, tant dolentes com bones, i no vull que les dolentes em facin 'recaure'.

No se ben bé que fer per què això no passi... Gràcies!

Bon dia guapa!

Gràcies per escriure al consultori. En primer lloc felicitats per portar molt millor el tema del menjar. Tot i així, es veu que segueix sent una preocupació important perquè fixat que és el primer que et ve al cap quan penses en marxar fora de casa un any. Normalment, quan marxes fora pots tenir un primer moment en que t’engreixis o t’inflis una mica per el tema de canviar el tipus d’alimentació però això tampoc li passa a tothom. Pensa que la predisposició genètica sempre té un paper súper important. Tot i així crec que encara que quedin pocs mesos podria anar bé que puguis fer unes quantes sessions amb un psicòleg per treballar totes aquestes pors que tens, crec que realment et podria anar molt bé. Pots proposar-lis als teus pares i a veure que et diuen.

Crec que és important que ells sàpiguen el que et passava. Intenta explicar-lis, no et preocupis que no s’enfadaran però si podran entendre millor el que et passa ara.

De tota manera estàs a punt de viure una experiència increïble que a moltes persones els encantaria viure, no la deixis perdre per estar pensant amb el tema del cos i del menjar, no val la pena. I si pugessis una mica de pes no passa res. Quan tornes sempre t’aprimes al tornar al teu estil de vida habitual.

Una abraçada guapa!

Carlota López Ballestar